No vaig viure el naixement de LA MAÑANA per raons òbvies, tinc quaranta-sis anys i aquest rotatiu fa avui el seu 85è aniversari. Ha estat des del 1977 un objecte habitual en el meu dia a dia. No només com a subscriptor del diari, lector, col·leccionista d’edicions especials (com la que avui teniu a les mans)… sinó que durant els darrers nou anys m’he convertit en col·laborador seu amb un article d’opinió setmanal. A causa de la sort, avui dimecres 20 de desembre (dia de la posada de llarg del nou format) he tingut l’oportunitat que també sigui el dia en què es publica el meu article. Tot un privilegi etern…
Dels 36 als 40 anys el meu espai a LA MAÑANA es deia Ara que ja soc gran, que coincidint amb el meu aniversari de les quatre dècades vaig editar-ne un llibre amb els cinquanta millors articles publicats al diari, dels més de 200 que hi vaig escriure. D’aquesta etapa n’agraeixo a l’Ignasi Calvo i al Josep Ramon Ribé per l’aposta que varen fer perquè un perfil nou i fresc escrivís setmanalment en aquest rotatiu. Volien que expressés la meva opinió en tot allò que veig, penso i visc en un territori com és Lleida. Deien que era un valor futur i que l’havien de “mimar”… Tal com bé deia amb el nom de l’espai (Ara que ja soc gran), he anat creixent, madurant i fent-me gran. He après com a pare, empresari, dirigent associatiu, lleidatà i col·laborador d’un diari.
Des dels quaranta fins avui en dia, en Francesc Guillaumet ha estat el meu “cap”. L’aposta que va fer la propietat del diari per un nou director amb un perfil com el que té el balaguerí, la vaig trobar molt encertada. Tots dos, al ser de la mateixa edat, ha fet que tinguéssim moltes complicitats explicant-nos assumptes que afecten el nostre territori. Aquesta nova etapa, que vaig encetar amb el canvi de dècada, la vaig batejar com a Vist des de dalt que és la que ara esteu llegint i es mantindrà amb el nou format del diari. Ja són sis anys que setmana rere setmana he escrit, amb un espai coherent, tot el que penso amb tota plena llibertat. Si no hi ha res de nou, aquest estiu, coincidint amb els deu anys de col·laboració, penjaré les botes periodístiques a LA MAÑANA i deixaré que l’equip del diari triï el millor perfil que pugui cobrir aquest espai. Sempre he estat una persona amb les idees fixes i crec que aquesta oportunitat ara toca donar-li a un nou perfil, no m’hi vull “anclar”. S’ha de donar alternança i oportunitats. Per tant, crec que s’ha de convidar gent nova, saber fer el relleu i fer que tothom pugui expressar-se lliurement, tal com ho he estat fent jo tot aquest temps. Seran més de 500 articles i desitjo que per un futur serveixin d’ajuda per entendre més que va passar a la Lleida de començaments del segle XXI. També vull fer el meu reconeixement a les persones que han impulsat la darrera etapa del diari. Algunes en són anònimes i d’altres en són públiques. Aquest aniversari d’avui no seria possible sense la feina d’aquesta gent que ho va tenir molt difícil per tirar endavant un projecte nascut des de la societat civil (i que actualment costa tant de trobar en la premsa). Però al darrere d’aquestes persones també hi ha un equip humà que hi ha treballat i col·laborat els darrers anys. No personalitzaré en cap d’ells, però sí que generalitzo en tots i cadascun d’ells.
És ben sabut que venien d’una complexa situació laboral, però han sabut superar els entrebancs que han anat trobant (pandèmia, costos energètics, nou paradigma en la comunicació…) També hi ha els subscriptors i els lectors, que han donat motivació que aquest equip humà cada dia tregui al carrer un dels millors diaris en premsa comarcal que hi ha al país. I ara, amb l’aposta de fer-ho tot en català, fugirà de l’etiqueta que sempre havia tingut del seu passat.
Vist des de dalt, finalment, he de felicitar els dos Jordis (Solana i Adrià), per haver treballat intensament per fer que LA MAÑANA arribés als vuitanta-cinc anys amb una bona salut i pugui ser capaç d’adaptar-se a les necessitats actuals dels seus lectors. Aquest diari no va de noms i persones, és així gràcies a l’equip que hi ha al darrere i amb multitud de casos com el que us he citat meu. Tothom hi té una història al darrere de LA MAÑANA. Vuitanta-cinc anys són molts anys. Per molts anys més!
