Per mi, una manera de fer país, de fer territori, és consumir producte local, que és tan bo o més que qualsevol altre i està fet/cultivat/produït per gent de casa. Aquesta pràctica de consumidor localment conscienciat l’aplico, per exemple, amb els vins. La meva tria és –amb comptades excepcions– tot el ventall de marques de la DO Costers del Segre, que n’hi ha moltes i amb vins excel·lents. I buscar alternatives foranes és, moltes vegades, pur desconeixement o un exercici d’esnobisme. Alguna cosa ens falla, però. Ara fa pocs dies, en un dels seus concerts de Barcelona, Rosalia va aparèixer amb una copa de vi blanc a la mà i va fer esment de la DO Penedès, de la DO Empordà i de la DO Priorat. A Catalunya hi ha dotze denominacions d’origen relacionades amb el vi, de manera que la cantant catalana de moda arreu del món en va obviar les altres nou. Tot i això, em resulta significatiu que en cités una de cada demarcació (Barcelona, Girona i Tarragona) i només Lleida quedés al marge d’aquest flash publicitari, vull pensar que desinteressat. Sabem que bona part de la Catalunya oriental no coneix el seu país més enllà de la Panadella, però continua sent molt lleig quan algú t’ho diu obertament seguint aquella dita castellana del “no hay mayor desprecio que no hacer aprecio”. Haurem de tornar-li el menyspreu i picar més amunt per aconseguir que Bad Bunny parli de Costers del Segre mentre interpreta ‘NUEVAYoL’. Només cal tocar-li el voraviu fent-li memòria de la seva primera actuació a Catalunya, l’any 2017 al Biloba de Lleida. Ho tenim guanyat.
Sessió: No iniciada
