El problema de ser mortal és que passa la vida mentre aguaita la mort callant. Ningú sap quan arribarà la seva hora, per això el més aconsellable és passar-ho tan bé com sigui possible, dins del que les possibilitats ho permetin. Cal gaudir de les petites coses de la vida, perquè segur que algun dia ens adonarem que eren les grans.
Tots sabem que en un món ple d’hipòcrites, els sincers són els dolents. Tot i això, cadascú ha d’estimar la seva manera de ser, ja que no està escrit que cal caure bé a tothom. Avui dia, l’home coneix el preu de tot i el valor de res. El materialisme es carrega l’espiritualitat, la cobdícia està arrasant qualsevol indici de romanticisme.
Això que els diners no donen la felicitat són una cosa que fan córrer els rics perquè els pobres no els envegin massa, com reflexionava Jacinto Benavente. Però ja se sap que la mentida és aquesta senyora que per més que la cobreixen sempre la descobreixen. La desesperació no és bona companya i els mals rotllos, millor deixar-los per al cinema, com canten Los Suaves. Quan tot es torna fosc, apareixen les estrelles i, recorrent als vells proverbis, millor encendre un llumí que maleir la foscor.
En aquesta societat de consum ignoro què és millor si posar-se a dieta o canviar d’hàbits, sense adonar-se de la vella dita que l’hàbit fa el monjo. Esperar dol, oblidar dol, però el pitjor dels patiments és no saber quina decisió prendre. Per això, no et rendeixis, segueix endavant que sempre hi ha a la vida la possibilitat d’ensopegar amb una cosa meravellosa.
No estic dient que sigui una tasca fàcil, sinó que valdrà la pena. Els somnis estan per complir-se. Llarga vida… Oh yeah!
