Els responsables de gestionar la pandèmia de la covid-19 a Catalunya han reivindicat aquest dijous com les administracions, des del Govern als ajuntaments; els professionals de tot el sistema sanitari i el conjunt de la societat van unir-se el març del 2020 davant aquella situació d’extrema gravetat que va posar cap per avall el món entès fins aleshores. Ha estat en un acte organitzat pel Departament de Salut pels cinc anys de la pandèmia de la covid-19. La consellera de Salut d’aleshores, Alba Vergés, ha carregat contra governs ultra dient que “la solució no és la motoserra, sinó invertir en serveis públics” i l’actual titular, Olga Pané, ha vindicat la ciència i ha demanat anar “tots a l’una” davant la “nova epidèmia del negacionisme”.
L’acte, en la vigília del 14 de març, quan el govern espanyol va decretar l’estat d’alarma i el confinament de la població, ha reunit responsables del sistema sanitari durant els anys de la pandèmia, com l’exconsellera Alba Vergés o el que va ser nomenat secretari de Salut Pública i després la va rellevar al capdavant del Departament, Josep Maria Argimon.
Els que els va tocar gestionar la covid-19 han reivindicat com van remar conjuntament, des de les institucions fins a tots els professionals sanitaris -metges, infermers, auxiliars, administratius, tècnics, zeladors, treballadores de la neteja i un llarg etcètera-, així com el paper dels ciutadans a l’hora de seguir els confinaments i les indicacions en moments de “molta por”.
Vergés ha posat en valor les moltes reunions que es van fer, amb ajuntaments i sectors econòmics, algunes “tenses” i moltes “interminables”, i l’expresidenta de la Diputació de Barcelona Núria Marín ha parlat de la “lleialtat institucional” que va manar aleshores.
L’exdirctor del Servei Català de la Salut (CatSalut) Adrià Comella ha destacat la “unió exemplar” entre els hospitals públics i privats; com la indústria va fabricar respiradors i altre material que va posar a disposició del sistema sanitari i, sobretot, ha deixat clar que “sense l’atenció primària” tota aquesta gestió davant del tsunami de la pandèmia hagués “fracassat”.
El cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital del Mar de Barcelona, l’infectòleg Robert Güerri, també ha parlat de la “unió amb la classe política” davant una emergència que va assolir unes dimensions que ningú s’hauria imaginat.
Per la seva banda, la consellera de Salut, Olga Pané -que en la pandèmia era gerent del Parc de Salut Mar-, ha agraït el compromís “sense límit” de tots aquests professionals; ha elogiat la “cooperació” i ha mostrat un “sentit reconeixement” a “aquelles persones a qui la covid va canviar la vida per sempre”.
Defensa de les institucions i alerta del negacionisme
Pané ha defensat el valor d’unes institucions “fortes”, ha advertit que sense elles la societat s’hauria “ensorrat” en una emergènia sanitària com la del coronavirus i ha alertat del perill públic de menysprear-les: “Les institucions s’han de defensar i hi ha d’haver gent competent al capdavant”.
També ha reivindicat la ciència i els científics en uns moments en què “el negacionisme s’està convertint en un perill més greu que els virus”. “Això que ens pensàvem que era impossible està començant a passar en països desenvolupats i ho hem de combatre entre tots”, ha afegit.
L’exconsellera Vergés ha afirmat que la “recepta no és la motoserra d’aquell senyor (amb referència al president de l’Argentina, Javier Milei, i al multimilionari i estret assessor de Donald Trump, Elon Musk), sinó al revés, invertir en serveis públics”.
L’exconseller Josep Maria Argimon ha dit que la pandèmia deixa l’aprenentatge que cal “una sanitat i una salut pública molt robusta, però sobretot una societat molt resilient”. “Les pandèmies no només són de salut. Aquí es va demostrar la fragilitat del món global davant un virus”, ha advertit.
Les ombres més llargues: residències, final de vida i covid persistent
Pané també ha parlat de realitats de la pandèmia de les quals s’ha d’aprendre, com les residències. La consellera ha dit que la gestió va ser “millorable”, si bé no hi va haver les “catàstrofes d’altres bandes”, ha matisat.
També ha recordat el final de vida de moltes persones ingressades a l’hospital en els primers mesos de la pandèmia, que “no van morir sols, però que ho van fer sense les seves famílies”, i les “seqüeles de salut mental” en moltes persones que van viure aquesta situació. I a més, ha recordat els afectats per la covid persistent, que encara busquen solucions.
