Ahir es va produir la 35a Baixada de Raiers de Coll de Nargó, la qual va garantir el canvi de la data de la primera baixada de la temporada a la primavera per tenir un cabal suficient pel descens i donar continuïtat a aquesta tradició Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Al canvi de data també se li sumen les darreres pluges que han fet augmentar el cabal del riu Segre. D’aquesta manera, una desena de raiers van poder recuperar part del recorregut de les primeres edicions amb dos rais.
Aquest és el segon any que la baixada se celebra durant la primavera per la sequera. “Vèiem perillar la festa durant els mesos d’estiu”, apuntava el president dels raiers de Coll de Nargó, Àlex Ferré. Aquest any, una desena de raiers van baixar amb dos rais de 3 trams cadascun.
El canvi de data del descens a Setmana Santa va donar pas a que s’allargués el tram de la baixa.
D’aquesta manera, un rai va iniciar el trajecte des del pont de Fígols, per fer un trajecte de dos quilòmetres fins als clops de Fígols. Aquesta zona també va ser el punt de sortida i arribada del segon rai, que va realitzar un trajecte de mig quilòmetre tal com es feia en les darreres edicions celebrades a l’estiu. Els raiers de Coll de Nargó van acordar mantenir aquest recorregut, ja que es tractava d’un espai on el públic podia veure l’enraiada.
Aquesta nova data del descens va ser molt ben rebuda, inclús pels més veteranos com en Joan Ramon, amb 24 anys d’experiència com a raier. Tanmateix, va assegurar que “l’aigua cobria més i estava més freda”.
En el marc de la primera baixada d’enguany, l’Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre també va festejar la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya. Aquest mèrit venia precedit del reconeixement de la UNESCO que declarava els raiers Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Uns homenatges que, segons Àlex Ferré, “aporten l’espurna de continuar amb aquesta tradició”.
La jornada d’ahir va ser també de celebració per a les dones dels raiers, amb una ofrena florat a un monument en el seu honor. La diada va cloure amb una partida de quinto a l’Escola de Sant Climent, després que els raiers organitzessin un dinar popular a la plaça de l’Ajuntament.
Un poble referent
Coll de Nargó va ser un dels nuclis més importants pel transport fluvial de fusta a Catalunya. Cap als anys vuitanta, dècades després de la desaparició de l’ofici, es va recuperar aquesta activitat per part dels veïns de la població.
