Avui, dimecres, el periodisme és notícia. El Col·legi de Periodistes i la UdL convoquen un simposi per detectar símptomes d’anomalies preocupants: els canvis de paradigma sobre la comunicació en premsa, ràdio i televisió. En fi, serioses amenaces a la Llibertat de Premsa. Les xarxes socials, la IA i l’Executiu amb comandament estatal desafien el periodisme. És a dir, l’anomenat Quart Poder veu qüestionada la seva vetlla per la Democràcia. El ‘No existeixen fets, només interpretacions’ que avisa Nietzsche, guanya rabent actualitat. 17 periodistes (9 dones i 8 homes) debatran en conclave el perquè lectors, radiooients i espectadors han de seguir confiant en tots ells i elles. ¿On comença la informació que acaba en manipulació? ¿Els governs han de subvencionar empreses periodístiques? ¿El periodisme és un fi en sí mateix o ha d’estar compromès? Les tres taules del X Simposi tenen tela per tallar. Allò del ‘Si no es publica ni s’emet, mai no ha existit’ ja ha begut l’oli de l’extrema unció. La darrera taula de debat, ‘Periodisme de proximitat: l’antídot contra la desinformació’, amb fort accent local, ho té força estimulant, engrescador, combatiu. Sobretot si hom recorda l’apocalíptica sentencia del llavors alcalde de Lleida, en Miquel Pueyo: ‘És inimaginable un periodisme d’investigació en la premsa local’. Vade retro?
