El càncer infantil es considera una malaltia rara perquè té una baixa incidència, però tot i això cada any es diagnostiquen uns 240 nous casos a Catalunya. Ho explica la doctora Raquel Hladun, del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, centre de referència per a molts tumors pediàtrics. La supervivència del càncer en infants i adolescents pot arribar al 80%, però continua havent-hi entre un 20% i un 25% de tumors que no es poden curar. Hladun apunta que després de dècades en què la supervivència va créixer “exponencialment”, en els darrers 20 anys “ha quedat una mica estancada” i per això els especialistes busquen en la medicina personalitzada noves opcions per als infants que reben un mal pronòstic o que recauen en la malaltia.
“La inversió en projectes d’investigació costa més que arribi a la pediatria en considerar-se una malaltia minoritària”, assenyala Hladun. A més, en tractar-se d’infants, que no poden decidir, també hi ha una “part ètica” que “pot frenar alguns projectes”. “Estem lluitant perquè cada vegada hi hagi menys decalatge i que la investigació que es fa en adults arribi de forma molt precoç a la pediatria”, subratlla Hladun, preguntada amb motiu del Dia Internacional del Càncer Infantil, que és el 15 de febrer, aquest divendres.
“Els pacients pediàtrics estan molt orfes de noves teràpies. Fins fa molt poc, només un de cada deu pacients que estaven en recaiguda tenia accés a una teràpia nova”, va afirmar en la mateixa línia la doctora Gabriela Guillén, de la Unitat de Cirurgia Oncològica Pediàtrica de Vall d’Hebron, en una roda de premsa aquesta setmana sobre un programa innovador de medicina personalitzada per tractar càncers infantils, que lidera juntament amb la doctora Hladun.
Els especialistes assenyalen que els tumors pediàtrics són completament diferents als càncers que es diagnostiquen entre els adults, que en molts casos estan relacionats amb factors de risc, com per exemple el tabac i l’alcohol, o amb factors ambientals. “En pediatria, la predisposició per l’exposició a aquest tipus de factors no existeix. El que trobem són malalties que són resultat d’anomalies genètiques i trastorns en el desenvolupament de les cèl·lules”, recalca Hladun.
Els càncers pediàtrics més freqüents són les leucèmies; després, els tumors del sistema nerviós central i, amb menys freqüència, limfomes, neuroblastomes –molt característics de l’edat pediàtrica-; sarcomes ossis o de parts toves i tumors renals, entre altres.
