Els infants amb trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) presenten un grau de patiment emocional més elevat que els infants amb un desenvolupament típic. Això significa que tenen simptomatologia de condicions com l’ansietat i la depressió, i poden presentar altres característiques com conducta agressiva, problemes socials o problemes d’atenció.
Ho ha demostrat un estudi realitzat per investigadores de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat de Barcelona (UB), que posa de manifest que hi ha un percentatge més elevat d’infants amb TDL amb problemes severs de salut mental en comparació amb els infants amb desenvolupament típic. Per exemple, el 20 % d’infants amb TDL va mostrar problemes severs d’ansietat en comparació amb el 8 % d’infants amb desenvolupament típic. El 13 % d’infants amb TDL va presentar problemes de conducta agressiva en comparació amb el 4 % del grup típic, o el 37 % enfront del 5 % respecte de problemes socials.
La investigació, Emotional suffering in school-aged children and adolescents with and without developmental language disorder, publicada en obert a la revista d’impacte Acta Psychologica, ha estat liderada per Nadia Ahufinger (UOC) i la Mari Aguilera (UB), investigadores del GRECIL (Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge), adscrit a la unitat Salut digital, salut, benestar de la UOC. Les investigadores expliquen que en aquests infants coexisteixen símptomes de tipus internalitzants, com l’ansietat i la depressió, amb símptomes externalitzants, per exemple, comportaments disruptius o problemes de conducta: “No hi ha un únic perfil d’expressió del malestar emocional en infants amb TDL, sinó un patró mixt, amb presència de dificultats en ambdues dimensions. Això reforça la necessitat d’una mirada clínica i educativa integral, que tingui en compte les múltiples formes que pot adoptar el patiment emocional en aquesta població”, explica.
Els problemes de les nenes, menys visibles i detectats
L’estudi ha analitzat els símptomes que presentaven 150 infants amb TDL i 150 infants amb desenvolupament típic, mitjançant qüestionaris que han omplert les seves famílies (en la gran majoria, les mares). Una de les troballes de la recerca és el fet que les nenes presenten un grau més elevat de problemes de pensament (thought problems), categoria que inclou pensaments inusuals, preocupacions recurrents, insomni o dificultats d’atenció, uns problemes que són menys visibles en l’àmbit escolar i que a vegades fa que passin desapercebuts i no es tractin de la manera adequada. “Aquesta manera menys visible de manifestar el malestar pot fer que les dificultats de les nenes passin més desapercebudes, especialment en contextos escolars, on sovint es detecten amb més facilitat les conductes més disruptives, habitualment més presents en nens”, asseguren Ahufinger i Aguilera.
Ambdues coincideixen en la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en la recerca sobre infants amb trastorns del neurodesenvolupament com el TDL: “Els estereotips sexistes influeixen directament en la manera com els infants expressen les seves emocions. Per això, analitzar les diferències per sexe ens permet millorar la detecció de les dificultats emocionals amb criteris més ajustats i menys esbiaixats culturalment, així com avançar cap a una pràctica clínica i educativa més justa”.
Problemes socials i un risc més elevat de patir assetjament escolar
Les dificultats amb el llenguatge poden generar situacions d’incomprensió i malentesos que sovint s’acaben traduint en aïllament social, manca d’amistats estables i dificultats per formar part activa dels grups d’amics. Ahufinger i Aguilera comenten que, “sovint, aquests infants són percebuts com a ‘diferents’ per part dels companys, fet que pot donar lloc a episodis de burla o de rebuig social. De fet, diverses investigacions han evidenciat que els infants amb TDL tenen un risc significativament més alt de patir situacions de victimització o assetjament escolar en comparació amb els infants sense dificultats lingüístiques. Aquestes experiències poden reforçar el malestar emocional i generar un cercle viciós entre dificultats socials, emocions negatives i inhibició comunicativa”, comenten.
Integrar el treball emocional en el suport a infants amb TDL
La investigació posa de manifest que el fet que els infants amb TDL presentin un risc de malestar emocional més elevat que la resta fa imprescindible la implementació de programes preventius que tinguin en compte el vincle entre llenguatge, emoció i salut mental. Això vol dir, segons les autores de l’estudi, “integrar el treball emocional amb activitats adaptades a les seves competències lingüístiques, com ara l’enriquiment del vocabulari emocional, la narració de vivències i l’expressió de sentiments en diferents temps verbals”. Tot plegat pot ajudar a prevenir el malestar emocional, al mateix temps que es potencien les habilitats comunicatives.
Ahufinger i Aguilera recomanen que mestres i famílies prestin atenció als símptomes que puguin presentar aquests infants —aïllament, ansietat, irritabilitat, conductes disruptives…— perquè poden ser un senyal de malestar emocional, especialment en les nenes, que solen presentar símptomes menys visibles. Al mateix temps, “creiem que els professionals que hi treballen han de prestar una atenció especial a l’esfera emocional en l’avaluació i han de valorar si presenten dificultats o risc de símptomes psicològics per poder coordinar-se amb l’equip de mestres i abordar-ho”.
Al capdavall, tot i que, com mostra l’estudi, els infants amb TDL presenten, en general, un nivell més elevat de malestar emocional en comparació amb infants amb desenvolupament típic, “és important remarcar que, encara que en general hi ha un grau de patiment emocional més elevat en els infants amb TDL, això no vol dir que tots ells presentin un perfil clínic o un diagnòstic de trastorn emocional. Aquest fet ens permet oferir una visió esperançadora, atès que moltes criatures amb TDL poden mantenir un bon ajustament emocional i una bona qualitat de vida. Al mateix temps, és cert que dins d’aquest grup hi ha un nombre més elevat d’infants que sí que assoleixen puntuacions en rang clínic, i que podrien estar experimentant trastorns emocionals significatius a banda del seu trastorn del llenguatge”, assegura Ahufinger.
