A les portes de les tres dècades Els Firals de Bellvís han consolidat una espurna de la història del terrer lleidatà i l’han convertit en una festa popular que any rere any atreu centenars de persones. I no tan sols el vessant turístic ha estat rellevant, sinó que al voltant de la iniciativa més de tres-cents bellvisencs i bellvisenques hi estan implicats; amb el pertinent canvi generacional.
Els Firals pivoten sobre l’eix conductor d’una llegenda ambientada el 1637, quan les tropes espanyoles del monarca Felip V a les ordres del capità Rodrigo van ocupar Bellvís. Segons la llegenda, la família Bufalà tenia una prerrogativa reial que els permetia donar asil a tots aquells que, fugint de la justícia, arribaven a tocar l’anella del seu picaporta.
També assegurava un judici just a tot aquell que ho demanés, i en aquest punt s’incorpora la trama dels joves Joan i Maria que defensen el seu amor.
L’edició d’enguany arrencava amb una nova generació al capdavant de l’organització que dirigeix Berta Lacruz a qui acompanya una comissió formada per Marta Solsona, Júlia Solé, Júlia Talarn, Betlem Antúnez, Pau Sabaté, Dèlia Salvia, Marc Vilà i Dídac Solé. Un planter de nous gestors i creatius que han incorporat dues noves seqüències escrites pel músic i escriptor, Joan Francesc Dalmau.
El divendres la festa es va prolongar fins al nucli dels Arcs amb la marxa de torxes i les activitats que vinculen aquest poble amb la commemoració dels Firals. Danses, espectacles de foc i ball de gegantets amb música en directe de l’Orquestra Sons del Pla de l’Escola de Música Musiquem Bellvís.
Aquest dissabte va ser el primer dia de parades al centre de Bellvís, amb artesans i comerciants, i la tarda els nobles locals inauguraven la festa, i el poble retria homenatge amb danses i malabars. I tot seguit la primera part de la representació de la Llegenda de l’anella de Cal Bufalà, l’afer del Joan i la Maria, i el capità Rodrigo perseguint a pagesos i delinqüents.
Avui matí de tradició amb el bateig dels primogènits de Cal Bufalà, tastos de vins, titelles per la quitxalla, i es reprèn la segona part de la llegenda amb les conseqüències dels fets de la nit anterior, i es coneixerà el desenllaç de la història del Joan i la Maria.
