L’amic Marc Badia em va convidar fa una setmana a explicar als seus alumnes de l’Escola Vedruna què és un reportage i com s’elabora. I com a exemple en vaig triar un que vaig signar el novembre del 2022 quan es complien 40 anys de les inundacions del 1982, una riuada que va destrossar els pobles del curs del riu Segre i que es va emportar mig Pont de Bar, a l’Alt Urgell. “El dia que Balaguer va tenir dos alcaldes”, es titulava aquell reportatge. I vaig posar aquest títol perquè el Gregori Gallego, alcalde de Balaguer, i el seu tinent d’alcalde, Felip Castell, es van dividir la ciutat en dos. I no era per menys. La força del riu va inundar el pont nou i no estava clar si el de Sant Miquel, un viaducte d’època medieval però reconstruït després de la Guerra Civil, aguantaria l’envit de l’aiguat. De fet, el qui era arquitecte municipal aquells dies em va explicar que cada vegada que impactava contra el pont una bombona de butà o un cotxe (l’aiguat arrossegava de tot) el pont tremolava. Tant és així que es va témer que cedís en bloc i inundés totalment el centre històric de Balaguer. Per això es va escriure (després també es va negar) que Gregori Gallego va plantejar a l’Exèrcit la possibilitat de volar el pont, que per sort es va descartar.
Per tot això Gregori Gallego va exercir d’alcalde d’una part de la ciutat i Felip Castell d’una altra, en un pacte no escrit però que té tota la lògica del món. Quan explicava el reportatge als alumnes també els vaig dir que les comunicacions no eren com les d’ara. No hi havia mòbils, tampoc internet, i ben just algunes cases tenien telèfon fix. D’això ja en fa 40 anys i per sort a Balaguer no hem tornat a inundar-nos d’aquella manera (el pantà de Rialb també hi ha ajudat). Ara bé. El riu sempre torna al seu curs i ningú assegura que una desgràcia com aquella es pugui repetir, com ha passat a València. Expliquen que el Riu Magre, que és on va començar tot, es diu així perquè pocs l’han vist amb aigua. Però dimarts va créixer. Com el Túria. Com el Xúquer. Com les rieres que sempre acostumen a estar seques. És una desgràcia. Cert. Però el clima ens recorda que quan van mal dades s’ha d’actuar. Amb dos alcaldes o ordenant retirada cap a casa si cal (just el que no es va fer a València).
