Com ha quedat generosament explicat, els quatre exdirectors de La Mañana que encara campem vam participar en un debat amb motiu de les celebracions del 85è aniversari del diari degà de la premsa de Lleida. El públic que va omplir la sala d’actes del magnífic nou Morera va escoltar les nostres batalletes al capdavant del diari. Tanmateix (això m’ho fa veure l’amic José Carlos Miranda) va semblar que La Mañana existeix només des de 1984. Jordi Pérez, Ignasi Calvo, Josep Ramon Ribé i jo mateix vam poder accedir a la direcció de La Mañana perquè prèviament ho van ser, de directors, destacats periodistes com Josep Anton Rosell Pujol, Emilio Rey, Enrique Santos Herrera, Pedro Morales i encara podríem recular fins al mític Emilio Romero, però tanpoc cal tant. Ja ens entenem. L’amic Miranda, que també va treballar a La Mañana, afegeix en el record altres insignes “mañaneros” que ja ens han deixat com Aurelio Bautista, Emilio B. Cid, Josep Gómez-Vidal, Manolo Molina, Susana Pérez, Pere Mor, Cecilio Barba, Paco Peralta… Els directors només som una peça d’un diari. Per damunt tenim els editors i per sota els redactors. Però les queixes sempre cauen al director. Per això estem. Per això estan. Espero que l’amic Miranda hagi quedat rescabalat.