Eth nau equip der IEO nacionau mos daurís ua esperança… Non serà facil e eri ac saben. Coneishi ara màger part, non pas toti, des membres, deth nau Conselh d’Administracion; representen posicions de respècte, son conscients des mancances dera lengua occitana e dera valor entà potenciar er IEO federau. Quinsevolh des que coneishi a un curriculum de grana valor ath cant dera lengua occitana. Sò fòrça confiat en aguest grop de lutadors que sajaràn de recuperar entara lengua ua posicion mès digna, mès sociau, mès centrau. Però aué voi exemplarizar tot aqueth gran contengut uman ena persona deth sòn president Patrici Pojada, tot e qu’ei evident qu’eth trabalh deth nau IEO non ei era responsabilitat d’ua soleta persona.
Patrici Pojada a un enorme curriculum ath cant der estudi e dera investigacion, dera reivindicacion e dera militància lingüistica, dera socializacion dera lengua… A ua vision panoccitana però en aguest article destaqui aqueri hèts d’especiau relevància damb era Val d’Aran e Catalonha. Patrici hè mès de 35 ans qu’ei en contacte damb era Val d’Aran. Però era accion de Pojada supère de longa aguest territòri catalan e s’implemente en tota Occitània.
A nivèu professionau Patrici ei catedràtic d’istòria modèrna dera Universitat de Perpignan. Se doctorèc en 1996 damb era Tèsi Une vallée frontière dans le Gran Siècle. Le Val d’Aran entre deux monarchies. En matèria de lengua ei autor d’un conjugador verbau occitan Los vèrbs conjugats e coautor damb Claudi Balaguer, deth Diccionari occitan-catalan (2005), eth mès complèt d’aguestes caracteristiques. Ei membre del Conselh Lingüístic deth Congrés Permament de la Lenga Occitana.
Ara hè tres ans, eth 5 de mai, Patrici Pojada liegec eth discors d’entrada coma membre numerari dera Seccion Istorico-Arqueologica der Institut d’Estudis Catalans. Eth discors se titolaue La Vall d’Aran, Andorra i els Comtats: el paper comercial dels Nords de la Catalunya moderna. I empleguèc era lengua occitana. Pojada ei eth secretari dera Seccion estandard der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, des d’a on a contribuït a diuèrsi estudis sus era norma lingüistica, sus Robèrt Lafont o sus era istòria dera Val d’Aran, dera que n’ei un des milhors coneishedors. Ei donques, membre de dues Acadèmies, però segurament er aspècte mès deconeishut o mès desbrembat, en matèria de lengua, ei qu’ei eth President deth Grop de Lingüistica Occitana (GLO), assessor dera Generalitat de Catalonha entara lengua occitana. Eth GLO ei inactiu per manca d’emplec, però non a estat jamès anullat. Expliquem’ac:
Per resolucion deth Secretari de Politica Lingüistica dera Generalitat, Bernat Joan, en 2008 se possèc era creacion deth Grop de Lingüistica Occitana (G.L.O.), damb es objectius d’assessorar enes formes lingüistiques e en accions de politica lingüistica, en coeréncia damb es determinacions der Institut d’Estudis Aranesi e damb vision panoccitana.
Eth GLO ère composat per dus membres proposats per cada ua des regions deth territòri lingüistic occitan, ce que representaue, segurament, era estructura democratica mès representativa dera istòria dera lengua occitana. Eth GLO non auie vocacion d’acadèmia, ne d’autoritat dera lengua; en moment dera creacion dera Acadèmia s’ajustarien ara sua existéncia.; ère aconselhador, hège proposicions damb vision panoccitana. S’amassaue tres viatges ar an. Calerie conéisher, divulgar es sòns trabalhs pera qualitat lingüistica e pr’amor que son eth testimoni dera evolucion dera lengua occitana en Catalonha (traductor automatic, vocabularis, materiaus de difusion…). Eth GLO hec amassades per diuèrsi parçans deth territòri dera lengua occitana. Enes Vals occitanes des Aups italians s’i amassèc, en Dronièr, eth 31 d’octobre de 2009. Ena acta dera amassada apareish era aprobacion definitiva deth vocabulari de Naues Tecnologies que publiquèc eth TERMCAT, era aprobacion dera elaboracion d’un cors d’occitan digitau, era avaloracion de pròves de lengua occitana, era aprobacion d’un vocabulari basic occitan-catalan, que siguec publicat, consideracions de quauques iniciatives lingüistiques sus er occitan en Catalonha, seguiment der omenatge a Robèrt Lafont, elaboracion de conselhs entàs aprenents der occitan… e era eleccion de Patrici Pojada coma President deth GLO. En hereuèr de 2010 eth Secretari de Politica Lingüistica dera Generalitat e eth president deth GLO mantengueren ua longa amassada entà analisar era situacion dera lengua occitana.
Eth GLO degut as cambis dera politica e des representants institucionaus, ath delà de 2011, siguec desbrembat, non se convoquèc mès, però non siguec dissolut ne cancellat.
Patrici Pojada eth 10 de deseme de 2010 s’adrecèc ath Secretari de Politica Lingüistica: “… moltes mercès per tot el que s’ha fet, des de Catalunya, el seu govern i la secretaria de Política Lingüística, per la llengua occitana. No s’oblidarà pas”.
Desiri fòrça sòrt ara grana empresa der IEO federau!
