L’altre dia al Centre d’Art La Panera, el matemàtic i artista Pep Vidal (Granollers, 1980), tot parlant-nos de la cabana que havia construït per aïllar-se i escriure la seva tesi doctoral, també ens va parlar de com els fracassos que cometia en construir-la li van ser útils per anar avançant en la seva experiència radical de concentració. “L’error és fonamental perquè forma part del coneixement”, deia. I afegia: “M’interessa mostrar tot allò que normalment resta ocult (els errors, les proves, allò que no va sortir bé) com elements artístics, a banda de ser motiu d’aprenentatge”. En donar un cop d’ull al seu “Palíndrom” (la cabana exposada) ho constato. Són inefables la infinitat de carcasses de rellotges que presideixen els panells de l’entrada. Les acumulava amb la intenció de treure’ls profit. No va ser així. O sí…
Acostumem a lamentar-nos del nostres errors i les posades de pota. Error, mai millor dit, majúscul! ¿Seríem el que som si no ens haguéssim equivocat un munt de vegades? Coincidint amb Pep Vidal, l’escriptor i periodista italià Pino Aprile (Giola del Colle, 1950) dona respostes a aquesta pregunta en el seu divertidíssim llibre Elogio del error. Tenint en compte aspectes científics, literaris, històrics i polítics, revaloritza l’equivocació no com a fracàs, sinó com a motor essencial per al progrés, l’educació i l’evolució humana, suggerint que “Els errors d’avui, són la regla del demà”. Si hagués de prioritzar, però, un llibre sobre el tema, escolliria el poemari Elogi de l’error del poeta i periodista egipci Imad Abu Sàleh (1967). Els seus versos traspassen fronteres culturals, ètiques i temporals. I qüestionen creences que fonamenten l’existència. Miri què diu (la cita és llarga): “Els errors no són pedres que ens traven el pas./ Ens destorben per tal que caminem a poc a poc./Perquè pensem millor./ Qui s’equivoca és innocent./ Qui no s’equivoca és blanc. Asèptic. Net. Cap taca no indica que hagi viscut aquí, a la Terra, entre la gent”…
Ves per on aquest article ha esdevingut un al·legat, on tots els citats conclouen que cal substituir la visió negativa de l’error per una valoració del seu potencial creatiu i transformador. I que l’error és no equivocar-se. Si? Doncs: ¡Apa, a equivocar-se amb perseverança que són dos dies! Sobre això, però, cal matisar: compte en no cometre l’error equivocat. L’acostumen a pagar els altres.
