Sobre el vi, que durant la celebració de l’Eucaristia es converteix en la sang de Crist, s’han realitzat molts estudis al llarg del temps, intentant esbrinar el seu origen i arribant a diverses conclusions, sense saber quina és la més precisa. Una d’elles és la que es va produir, segons els testimoniatges arqueològics trobats a les muntanyes de Zagros, a la regió que actualment ocupen Iran, Armènia i Geòrgia, en el neolític, a causa de la presència de la Vitis vinifera sylvestris i l’aparició de la ceràmica durant aquest període.
El que avala l’antiguitat en la producció i consum de vi és un atuell de l’any 5400 aC, localitzat en el poblat neolític de Tepe. Aquest conté un residu vermellós, molt possiblement vi. No obstant això, s’ha descobert en els últims temps a Armènia el celler més històric, datat l’any 6000 a. de C. Des d’Armènia, posteriorment, el consum de vi es va expandir cap a occident, arribant a Grècia i Anatòlia, i més tard, al sud, fins a Egipte, que ja celebra el vi en Bahariya durant l’Imperi Mitjà (dos-cents anys a. C.). “Els treballs i els dies”, d’Hesíode, obra que correspon al segle VIII aC, és la documentació grega més antiga sobre el cultiu de la vinya, la collita i el premsatge del raïm. Era costum que en l’antiga Grècia el vi es begués barrejat amb aigua, conservant-ho en pells de cabra. També ha quedat demostrat en els diversos estudis realitzats en els últims temps que aquest ha estat molt ben considerat per l’alta societat occidental, erigint-se en testimoniatge insubstituïble en tota mena d’esdeveniment i banquet de certa rellevància, signant-se entorn d’aquest els grans tractats i històrics esdeveniments d’occident.
Al déu de la vinya, Bacus, ja se l’adorava a Egipte, Roma i Grècia. La Bíblia es refereix al most fermentat en diversos passatges. Un d’ells fa referència a l’últim sopar de Jesús, que va oferir una copa de vi als seus deixebles representant la seva sang.
Al país més poblat de la terra, Xina, ja coneixien fa quatre mil anys el procés de fermentació del most. També que a Egipte, catorze segles a.C., ja eren coneixedors de la viticultura. El líder militar i polític de l’era Tardana republicana, Juli Cèsar, va ser un gran apassionat del vi i va estendre la seva cultura i consum per tot el món romà.
D’altra banda, el cristianisme va desenvolupar i va propagar la viticultura, a causa que el vi és necessari per a la celebració de la missa. Amb els seus propis mètodes d’elaborar, els monestirs van ser els precursors del cultiu de la vinya i l’elaboració dels vins, deixant un clar i evident llegat en els vins del Priorat, paraula provinent de prior.
