Veient al president USA em ve al cap el conte del vestit de l’emperador. En la versió moderna, un oligarca que es creu l’amo del món, amb uns assessors de “vestuari”, multimilionaris que funcionen com es diu ara de “personal advisor”; li riuen totes les gràcies, el beneeixen com un il·luminat i mentre, les butxaques s’omplen. L’enemic, ara, es Iran, els molesta que pugui tenir armes nuclears perquè en aquella zona, només en pot tenir Israel. En la història del vestit de l’emperador un nen crida que va despullat, santa innocència per dir una veritat!… no ha vist encara que lo normal es callar, mentir sigui per por o per servils; així l’emperador els deixarà tranquils. Però per ell, amo de la veritat, el tauler del mon es un joc de poder: s’inventa excuses per fer la seva i guanyar diners mentre va provant a veure qui se sotmet per felicitar-lo i qui planta cara per renyar-lo.
Sessió: No iniciada
