Tot i ser força reticent a la compra on line a aquestes grans indústries de la paqueteria com Amazon, Temu o AliExpress per citar-ne algunes, he de confessar que alguns cops he pecat. A vegades per comoditat i altres per necessitat. El que em té darrerament aclaparat és la facilitat amb què els repartidors abandonen els paquets i sovint sense avisar, ja sigui al pati que tinc al costat de casa o deixant-lo a qualsevol veí o comerç proper que no té cap obligació de recollir-lo. Ho fan, per gentilesa, com ho faig jo quan és a la inversa donant un nom o un número de DNI que ningú comprova que siguin reals. Furgonetes amunt i avall tot el dia repartint paquets que molts cops no valen el que costa la gasolina de traslladar-los i més ara amb les darreres pujades de preu dels carburants a causa del conflicte a l’Orient Mitjà. I tot evidentment en detriment del comerç local i de proximitat i de les botigues de tota la vida que a poc a poc van abaixant persianes. Soc dels que creuen que pagarem un preu molt car per aquesta deshumanització del comerç i per cedir cada cop més el monopoli de les nostres adquisicions a grans cadenes i firmes de venda on line. Impacte ambiental sever, condicions laborals precàries i control de l’oferta a través d’algoritmes són el que ens depara el futur. L’altra opció és moure’s del sofà, haver de parlar amb altres éssers humans i utilitzar els emprovadors. I moltes vegades fa força mandra. Ho reconec.
Sessió: No iniciada
