Rafa Nadal s’ha retirat amb una derrota al seu últim partit. Quedarà en una anècdota perquè el tenista manacorí ha aixecat molts títols al llarg de la seva carrera i, sobretot, s’ha guanyat el respecte dels rivals i l’admiració de la gent. “M’agradaria que se’m recordés com una bona persona”, ha dit aquesta setmana. Això m’ha fet pensar en el llibre que vaig escriure amb Andrés Iniesta (Un año en el paraíso. Mi diario del triplete) on ell va voler destacar una frase final: “El futbol passa, les persones perduren”. Nadal i Iniesta son dues llegendes esportives que s’han retirat gairebé a la vegada després d’una carrera plena d’èxits, de molt reconeixement, però també amb moltes derrotes. I això és el que m’agradaria destacar en l’article d’avui: el valor que té la derrota. Perquè diuen que, per aprendre a guanyar, abans has d’haver aprés a perdre. I, sobretot, que més important que saber guanyar és saber perdre.
El gran Barça de Guardiola va començar la seva primera temporada amb una derrota al camp del Numància i després d’empatar a casa contra el Racing, l’equip va quedar en zona de descens. Guardiola va rebre una visita el seu despatx. Van picar a la porta i era Andrés Iniesta: “Míster, ànims perquè estem fent les coses bé i acabarem guanyant”, li va dir. Aquella mateixa temporada el Barça va aconseguir tots els títols que va disputar. El famós sextet en un any.
La història de l’esport és plena de llegendes que van començar perdent. Maradona va debutar amb derrota un 20 d’octubre de 1976. El seu equip, Argentinos Juniors, va caure contra Talleres. També va començar perdent Johan Cruyff. El 15 de novembre de 1964 l’Ajax va caure 3-1 contra el Groningen. Cruyff i Maradona dos joves promeses que van debutar amb derrota i després es van convertir en llegendes.
A la història del futbol es compten amb els dits de la mà aquells que han guanyat Mundials com a jugadors i com a entrenadors. Un d’ells és Franz Beckenbauer, llegenda d’Alemanya. El Kaiser va guanyar el Mundial sent futbolista al 1974 i el va tornar a guanyar ja com a entrenador al 1990. Però abans havia perdut una final com a jugador (1966) i una altra com a seleccionador (1986).
Leo Messi també ha hagut d’aprendre a perdre abans d’aconseguir guanyar. L’argentí va caure a la final del Mundial del 2014 davant d’Alemanya i va haver d’esperar vuit anys a aixecar la Copa, a Qatar, al 2022, davant de França. Més cruel havia estat la seva història amb la Copa Amèrica. La va perdre quatre vegades seguides i va arribar a deixar la selecció argentina per culpa de la frustració però va acabar tornant i ara porta guanyades dues Copa Amèrica seguides (2021 i 2024).
Possiblement el primer gran esportista mediàtic, la primera gran icona global va ser Michael Jordan. Va guanyar sis títols de l’NBA amb els Chicago Bulls, aconseguint dos ‘Three-Peat’ (tres títols consecutius). Abans de guanyar el seu primer anell, Jordan va ser eliminat sis vegades seguides dels Play Off de l’NBA. I després d’aixecar els tres primers títols es va retirar per a complir la promesa que li havia fet al seu pare: jugar a beisbol. Però va acabar tornant al bàsquet al 1995. El dia del seu retorn va fallar els seus sis primers llançaments i els Chicago Bulls van perdre contra els Indiana Pacers. Aquella mateixa temporada van acabar sent campions. O per posar un altre exemple, una llegenda com Jerry West va perdre nou finals de l’NBA i, tot i això, la seva silueta és el famós logo de la competició, tal com m’ha explicat el professor i periodista Jordi Colomer. De fet, ha estat en una classe universitària amb ell on ens hem posat a parlar sobre el valor de la derrota a l’esport. “Perdre per a ser eterns”, ha proposat com a titular l’alumne Xavi Espinosa, que és en la que m’he inspirat. “No es tracta del número de vegades que et tomben sinó del número de vegades que t’aixeques, l’endemà d’una derrota és el teu dia més important”, va dir sir Àlex Ferguson, històric entrenador del Manchester United, campió de Lliga i d’Europa però que es va retirar després de perdre dues finals de Champions contra el Barça de Guardiola i d’Iniesta. Aquell equip que havia començat perdent contra el Numància. Guardiola havia recomanat un llibre als seus jugadors: Saber perder, de David Trueba. Es van fer eterns.
Ni tan sols Roger Federer s’hi escapa. El mític tenista suís va perdre la seva primera final contra Marc Rosset i també la segona, contra Thomas Enqvist. I, igual que Rafa Nadal, també es va acomiadar del tenis professional perdent, en aquest cas contra Hubert Hurkacz.
Com diu un dels nostres lleidatans universals, Lluís Cortés: “A l’esport, algunes vegades es guanya i d’altres, s’aprèn”. Ell també va perdre una final de Champions. L’any següent va guanyar el triplet, aconseguint la primera Copa d’Europa de la història del Barça de futbol femení.
