El trajecte en tren de Rodalies i regionals entre Barcelona i les 24 capitals de comarca de la xarxa és ara més llarg que l’any 2000. Segons una anàlisi feta per l’ACN a partir dels horaris oficials de maig del 2000 i de novembre de l’any passat –just abans de l’accident de Gelida i les limitacions de velocitat–, els combois necessitaven en alguns casos fins a mitja hora menys per fer la ruta que ara. En el cas de la demarcació lleidatana, els trajectes que uneixen la ciutat comtal i Lleida s’han retardat fins a 20 minuts.
Les línies R13 i R14 (les dues que uneixen Lleida i Barcelona) van passar a inicis del mil·lenni de tardar 128 minuts, a 148. Pel que fa amb les Borges Blanques (per on també circulen aquestes dues línies), el retard és un minut inferior (19 minuts), segons les dades contrastades. Abans, paraven a 11 estacions, mentre que el 2025 ho feien en sis més (17). Això, ha provocat que s’incrementi el temps un 15%.
El municipi que més ha notat el canvi és Vilafranca del Penedès (passant de 53 minuts a sobrepassar l’hora –70 minuts–).
Entre les causes, en una entrevista amb l’ACN, el president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, Adrià Ramírez, creu que “hi ha un increment de trens que paren a totes les parades i de freqüències”, però “el que no s’ha incrementat és la capacitat de la xarxa”. Així, diu que si es posen més trens i que parin a més llocs, els trens més ràpids o semidirectes “estan obligats a compartir més espai i, per tant, tarden més, o bé directament han desaparegut”. Per tant, Ramírez aposta per més capacitat a la xarxa per tenir tants serveis que parin a tot arreu com semidirectes.
Al seu torn, el director del Centre d’Estudis del Transport, Joan Carles Salmerón, també a l’ACN, ha justificat les dades adduint una manca d’inversions que ha dut a una “debilitat del sistema ferroviari”. A més, diu que “fa tres o quatre anys, quan per fi s’han començat a invertir diners”, s’han iniciat obres que també han influït.
