El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat que la llei d’amnistia no és contrària al dret de la Unió i no afecta ni els interessos financers de la UE ni la lluita contra el terrorisme. En dues sentències fetes públiques aquest dimarts per la Gran Sala, els magistrats europeus diuen que l’amnistia no vulnera el dret europeu i «facilita la reconciliació. D’aquesta manera han donat resposta a les qüestions prejudicials presentades pel Tribunal de Comptes (TdC) en el cas d’una trentena d’exalts càrrecs del Govern, com Artur Mas, Carles Puigdemont o Oriol Junqueras, per les despeses d’Exteriors i de l’1-O. També ha respost a les prejudicials de l’Audiència Nacional sobre l»Operació Judes’ contra una dotzena de CDR.
Les sentències asseguren que la llei d’amnistia té per objecte «reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació». L’únic punt de la sentència contrari a la llei d’amnistia és el termini màxim de dos mesos que fixa la llei del juny del 2024 per aixecar mesures cautelars o extingir la responsabilitat penal, comptable o administrativa tot i que prèviament s’hagin presentat qüestions prejudicials al propi TJUE i aquestes no s’hagin resolt.
El president de la Gran Sala, Koen Lenaerts, ha llegit poc després de les 10 del matí la resolució de cadascuna de les dues sentències acompanyat d’altres magistrats. La sala assegura que el dret de la Unió no s’oposa a la llei d’amnistia, ja que «l’aprovació i l’aplicació d’una llei d’amnistia són competència dels estats membres; per això, el control del Tribunal de Justícia es limita a identificar problemes de tutela judicial que presentin caràcter sistèmic i a verificar l’observança de l’efecte útil de les normatives del dret de la Unió concretament afectades, com la directiva relativa a la lluita contra el terrorisme i el procediment prejudicial».
Pel que fa a la regulació processal que la llei d’amnistia preveu en un àmbit que és competència dels estats membres, el TJUE indica que el seu control es limita als problemes de tal envergadura que presentin un «caràcter sistèmic capaç de comprometre el bon funcionament del sistema judicial nacional». Així, segons el tribunal, la regulació processal de la llei espanyola d’amnistia «no pot generar aquest tipus de problemes».
La llei, a més, «respecta l’efecte útil de la directiva relativa a la lluita contra el terrorisme, ja que, d’acord amb els seus propis objectius, es limita a disposar, posteriorment, que no s’enjudiciïn certs delictes de terrorisme comesos exclusivament en el context particular del moviment a favor de la independència de Catalunya.
No obstant això, el Tribunal de Justícia subratlla que la referida llei d’amnistia no ha de privar d’efecte útil el procediment prejudicial. Així passaria si el termini màxim de dos mesos en què els òrgans jurisdiccionals nacionals han de dictar la resolució d’extinció de la responsabilitat i alçar les mesures cautelars que s’hagin acordat fos aplicable fins i tot quan s’hagi plantejat al Tribunal de Justícia una petició de decisió prejudicial, sense que sigui possible esperar que aquest dicti resolució. Si es demostra que la llei d’amnistia conté disposicions que donen lloc a aquest efecte, s’haurien de deixar inaplicades.
Sentència sobre despeses d’Exteriors i l’1-O
En l’assumpte sobre responsabilitat comptable per les despeses del referèndum de l’1-O i la promoció exterior del ‘procés’, que la fiscalia i Societat Civil Catalana (SCC) fixen entre 3 i 5 milions d’euros, el Tribunal de Comptes dubtava de la legalitat de l’amnistia per si afectava interessos financers europeus. L’assumpte afecta més d’una trentena d’exalts càrrecs dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont, com Junqueras, Raül Romeva i altres. El TJUE diu que aquestes despeses no afecten els interessos financers de la Unió. «L’eventual incidència en el pressupost de la Unió no es pot derivar d’un perjudici ocasionat únicament al pressupost nacional perquè la contribució de l’estat membre al pressupost de la Unió podria veure’s afectada. En concret, no es pot considerar que els interessos financers de la Unió es vegin afectats per la mera disminució de la renda nacional bruta que podria derivar potencialment de la secessió d’una part del territori nacional», afirma.
En segon terme, el TdC dubtava sobre la compatibilitat de la llei d’amnistia amb l’obligació general dels estats membres, contemplada al Tractat UE, d’establir les vies de recurs necessàries per garantir la tutela judicial efectiva en els àmbits coberts pel dret de la Unió. En la sentència, el Tribunal de Justícia indica que, en un àmbit que és competència dels estats membres, el seu control es limita als problemes de tal envergadura que presentin un «caràcter sistèmic capaç de comprometre el bon funcionament del sistema judicial nacional en els àmbits coberts pel dret de la Unió».
Des d’aquest prisma, l’obligació de garantir la tutela judicial efectiva no s’oposa a les disposicions processals que, exclusivament en l’àmbit d’aplicació concretament delimitat de la llei d’amnistia, imposen als òrgans jurisdiccionals nacionals l’obligació de dictar una resolució d’extinció de la responsabilitat en un termini màxim de dos mesos, sense valorar les al·legacions i les proves. Segons el Tribunal de Justícia, aquestes disposicions «no poden generar problemes de tal envergadura que presentin un caràcter sistèmic capaç de comprometre el bon funcionament del sistema judicial nacional en els àmbits coberts pel dret de la Unió».
No obstant això, en tercer i últim terme, el Tribunal de Comptes tenia dubtes sobre la compatibilitat de la llei d’amnistia amb el procediment de remissió prejudicial davant del propi TJUE. En la sentència, el TJUE assenyala que la llei espanyola d’amnistia podria privar d’efecte útil el procediment prejudicial. Així passaria si el termini màxim de dos mesos que s’imposa als òrgans jurisdiccionals nacionals per dictar la resolució d’extinció de la responsabilitat i alçar les mesures cautelars acordades s’apliqués encara que el TJUE encara no hagi dictat resolució sobre una qüestió prejudicial que se li hagi plantejat.
Tot i això, el TJUE recorda que el govern espanyol ha sostingut que la llei d’amnistia es presta a una interpretació conforme al dret de la Unió, segons la qual el procediment es pot suspendre i les mesures cautelars es poden mantenir mentre sigui necessari per garantir l’efecte útil de la resposta del TJUE.
Sentència sobre terrorisme i CDR de l»Operació Judes’
En resposta a les qüestions prejudicials plantejades per l’Audiència Nacional, el TJUE recorda, per començar, que la directiva relativa a la lluita contra el terrorisme obliga els estats membres, en primer terme, a tipificar com a delictes de terrorisme una sèrie d’actes comesos amb finalitat terrorista, en segon terme, a castigar delictes relacionats amb un grup terrorista o amb activitats terroristes d’aquests, i, en tercer terme, a establir sancions penals eficaces, proporcionades i dissuasives, que han de ser superiors a les previstes pel dret nacional per a aquests delictes quan no hi concorri la intenció terrorista.
En canvi, el TJUE observa que la directiva no conté cap disposició específica sobre els mecanismes nacionals d’extinció de la responsabilitat penal, com l’amnistia, i que, per tant, no determina expressament els límits d’aquests mecanismes. Segons el TJUE, la llei espanyola d’amnistia no menyscaba l’efecte útil de la directiva europea relativa a la lluita contra el terrorisme. «D’acord amb els objectius de reduir tensions institucionals i polítiques i de facilitar un escenari de reconciliació, aquesta llei es limita a disposar, amb posterioritat, que no s’enjudiciïn determinats delictes de terrorisme comesos exclusivament en el context particular del moviment a favor de la independència de Catalunya, alhora que exclou de l’amnistia els actes que hagin causat de forma intencionada greus violacions dels drets humans», recorda la sentència. Per això, afegeix que correspon als òrgans jurisdiccionals competents identificar els actes concrets que queden exclosos de l’amnistia.
Pel que fa a això, el TJUE assenyala que la definició abstracta dels actes compresos en aquesta exclusió de l’amnistia, i en particular la circumstància que la llei d’amnistia no precisi amb detall la naturalesa exacta del conjunt d’aquests actes ni fixi un llindar de gravetat per a ells, «no trenca les exigències del principi de seguretat». Així, considera que una tècnica legislativa que consisteix a recórrer a «formulacions abstractes o a categories generals», en comptes de llistes exhaustives, respecta aquest principi, «sempre que la interpretació d’aquestes formulacions i categories sigui raonablement previsible».
La sentència diu que la disposició d’exclusió remet a conceptes jurídics del dret penal, com la intenció, la causalitat i la gravetat d’una violació dels drets humans, els quals «no haurien de plantejar dificultats d’aplicació per als òrgans jurisdiccionals competents», a fi d’excloure un acte, si s’escau, del benefici de l’amnistia.
Tot seguit, el TJUE destaca que la llei d’amnistia «respecta els principis d’igualtat de tracte i de no discriminació», ja que, a la llum de la finalitat expressa d’afavorir la reconciliació política únicament en el context d’un moviment polític particular, «no es pot considerar que els delictes comesos en aquest context i els delictes comesos en altres contextos es corresponguin amb situacions comparables».
Finalment, atès que la llei d’amnistia no menyscaba l’efecte útil de la directiva antiterrorista, a la llum dels principis de seguretat jurídica i d’igualtat de tracte i de no discriminació, el TJUE conclou que aquesta llei tampoc viola el principi de primacia, en virtut del qual tots els òrgans dels estats membres han de donar plena eficàcia a les diferents normes de la Unió, o al principi de cooperació lleial, que obliga els Estats membres, en particular, a abstenir-se de tota mesura que pugui posar en perill la consecució dels objectius de la Unió.
