La Taula del Tercer Sector Social ha alertat aquest dimarts que unes 200.000 persones a Catalunya es podrien quedar sense accés a aliments bàsics gratuïts a partir del gener. El motiu seria que la Unió Europea ha canviat els criteris de repartiment dels Fons d’Ajuda Europea per a les Persones més Desfavorides (FEAD) i això podria deixar-ne fora el 90% dels actuals beneficiaris. La UE vol implantar una targeta moneder per substituir la distribució directa d’aliments i es prioritzaran les famílies amb fills petits, però les entitats demanen a les administracions públiques que donin resposta a la possible emergència social que això provocaria.
La intenció de la Unió Europea és substituir l’actual model de compra centralitzada mitjançant concurs públic i distribució d’aliments a través de les entitats, 500 a Catalunya, a un model on els beneficiaris rebrien una targeta moneder que podrien utilitzar als supermercats.
Per això, la presidenta de la Taula, Francina Alsina, ha demanat a les administracions públiques que segueixin garantint a partir del 2024 el subministrament gratuït d’aliments bàsics a les persones vulnerables. Alsina ho ha dit durant la inauguració de la jornada ‘El nou model alimentari: implicacions i reptes per a la garantia del dret a l’alimentació’, que la Taula ha organitzat coincidint amb el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, i que ha congregat desenes de representants d’entitats socials.
Alsina ha exigit a les administracions que aclareixin com substituiran les ajudes europees i ha demanat que no es classifiqui les persones segons la prioritat i el finançament disponible, sinó que hi ha d’haver una cobertura alimentària “total i absoluta” per a les persones vulnerables.
La Taula recorda que el 25% de la població catalana està en risc de pobresa, i en el cas dels menors el percentatge arriba al 32%. El 5% dels catalans, unes 380.000 persones, no poden menjar proteïnes animals almenys cada dos dies, percentatge que s’ha incrementat en els últims anys. A més, les beques menjador no arriben a tots els infants que ho necessiten, adverteixen les entitats, que recorden que la inflació dels últims dos anys ha fet augmentar el preu dels aliments bàsics un 30%.
Solució a les retallades
Les entitats del tercer sector han fet una crida a les administracions per trobar una solució a les retallades i que cap família es quedi sense aliments. Demanen saber de quin pressupost disposaran per garantir el dret a l’aliment de les famílies en risc. “No sabem la quantia econòmica que transferirà la UE”, ha criticat el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, que ha expressat que si no saben del que disposaran, no poden “treballar”. Concretament, Roig ha demanat al govern espanyol i a la Generalitat que defineixin els criteris de les targetes moneder per saber quantes famílies se’n podran beneficiar. En aquest sentit, ha recordat que “l’alimentació no és una mercaderia” i ha demanat “realisme” i “voluntat” a les administracions per resoldre els problemes.
Per la seva banda, la responsable de l’Àmbit d’Intervenció Social de Creu Roja a Catalunya, Bàrbara Díaz, ha apuntat que hi ha un terç de la producció alimentaria mundial que es malbarata, i ha explicat que tot i ser una “oportunitat” per alimentar més famílies, aquesta no pot ser la “solució” per la garantia del dret a l’alimentació. “Cal valorar els dos fenòmens i les seves causes per separat, una cosa no pot donar resposta a l’altre”, ha insistit.
A banda, el representant de la Federació de Banc dels Aliments de Catalunya, Lluís Fatjó-Vilas, ha assenyalat que el model alimentari ha de garantir “una alimentació completa, segura, equilibrada, adaptada a la persona i l’entorn, i assequible”. El portaveu ha indicat que la despresa en alimentació per persona i dia a Catalunya és de 3,20 euros.
En aquesta mateixa línia, el representant de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Fedaia), David Rodríguez, ha assenyalat que el menjar és un dels pocs vincles que les famílies estrangeres conserven amb el seu país d’origen i ha alertat que l’encariment dels aliments impedeix que els puguin cuinar. “Veiem amb por la pèrdua d’identitat cultural de molts d’aquests infants”, ha afirmat. Rodríguez també ha avisat que la bretxa digital podria afectar a les famílies que vulguin sol·licitar el moneder alimentari.
La Generalitat demana un any de transició
Les administracions públiques han respost a les entitats que entenen i comparteixen el seu neguit, i ja tenen previst augmentar el pressupost per a ajudes alimentàries, i que aquestes arribin a totes les persones que ho necessitin. Tot i així, admeten que actualment els serveis socials ja estan infrafinançats, i amb el nou model poden patir encara més.
Pep Muñoz, gerent de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona, ha explicat que actualment a la província ja hi ha unes 35.000 targetes moneder activades des de fa temps, i ara es vol que puguin servir no només per a aliments, sinó també per a farmàcia i ortopèdia.
Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, ha admès que el fet que moltes persones poden perdre el vincle amb entitats socials si no hi van a recollir menjar i perdran poder adquisitiu. A més, moltes entitats també poden veure perillar la seva supervivència, i creu que s’hauran de replantejar els menjadors socials.
El Departament d’Afers Socials, en boca de la directora general de Serveis Socials, Mireia Vall, i del secretari general del departament, Oriol Amorós, han culpat en part al govern espanyol per no informar a les autonomies dels detalls del nou model.
Així, Vall ha dit que encara no se sap quan s’acabaran les ajudes del model anterior, si l’1 de gener del 2024 o durant els següents mesos, i que tampoc hi ha un calendari clar d’implantació de les noves targetes. Per això, tant ella com Amorós han demanat que tot el 2024 sigui un any de transició on convisquin els dos models.
El Departament d’Afers Socials veu bé el canvi d’orientació que proposa Europa perquè empodera les persones pobres ja que els permet accedir als comerços de barri amb normalitat per comprar aliments, s’evita la seva estigmatització i permet escollir el menjar segons les necessitats i preferències. El Govern comparteix la priorització de la infància, però sense deixar enrere la resta de persones, sobretot les que viuen soles i son grans.
Per tot això, fonts del departament expliquen que s’aportaran uns 18,5 milions d’euros extres per afrontar l’emergència alimentària i s’obriran noves convocatòries per cobrir les “mancances” dels fons FEAD procedents de l’Estat espanyol.
Amorós s’ha mostrat decebut per haver de parlar de pobresa alimentària el 2023, i ha reclamat que “no es pot desmuntar una cosa quan no està preparada l’altra”.
