El Tribunal Suprem (TS) va emetre ahir dues interlocutòries en què declara no amnistiable el delicte de malversació, i per tant deixa fora de l’àmbit d’aplicació de la llei l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras, i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. El TS també manté les ordres de detenció a l’Estat contra Puigdemont, Comín i Puig, l’aixeca contra Marta Rovira i no arxiva la inhabilitació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa fins al 2030 i 2031.
En paral·lel el Suprem també va acordar promoure una qüestió d’inconstitucionalitat sobre el delicte de desobediència pels quatre condemnats i els quatre exiliats. En una interlocutòria de 51 pàgines amb un vot particular, la sala penal, presidida per Manuel Marchena, va declarar amnistiat el delicte de desobediència pel qual van ser condemnats els líders de l’1-O perquè el consideren totalment circumscrit a la llei d’amnistia, tot i que obre la porta a plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional. En canvi, van declarar no amnistiat el delicte de malversació de fons públics pel qual havien estat condemnats Junqueras, Romeva, Turull i Bassa.
En paral·lel, el magistrat instructor al Suprem de la causa del Procés, Pablo Llarena, va declarar no aplicable l’amnistia a Puigdemont, Comín i Puig pel delicte de malversació i manté les ordres nacionals de detenció contra ells per aquest delicte.
La sala entén que els acusats van obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial, dada que neguen el fiscal i l’Advocacia de l’Estat. “El càstig en els delictes patrimonials no es justifica per quedar-se amb les coses d’un altre”, sinó per “treure a un altre les coses”, afirmen els magistrats atesa la controvèrsia. Segons la interlocutòria, els condemnats “van fer amb el patrimoni aliè que els estava confiat allò que no van poder o no van voler fer amb el seu patrimoni. Van destinar el patrimoni aliè als seus propis objectius personals, que no pas per ser polítics, deixen de tenir aquest vessant també particular o sectària”, afirmen.
Llarena sí que deixa sense efecte l’ordre de recerca i detenció a l’Estat contra Marta Rovira, a qui ja tampoc considera en estat de rebel·lia. El seu cas, segons afirma, sí que està emparat per l’amnistia.
