Les pluges continuades registrades durant l’hivern meteorològic han deixat els sòls catalans fregant el límit de la seva capacitat de retenció d’aigua, segons els mesuraments de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
Aquesta situació de saturació es va assolir de forma simultània a totes les estacions equipades amb sensors de potencial hídric entre el 16 i el 17 de desembre i pràcticament es mantenen igual tres mesos després.
Aquest estat tan proper a la saturació d’aigua, de forma tan general en el territori i de tanta durada en el temps, és un fet excepcional que evidencia la recàrrega dels sòls i dels aqüífers gràcies a un hivern amb unes precipitacions molt abundants.
De les 14 estacions que hi ha a la demarcació de Lleida per mesurar la quantitat d’aigua al sòl, les del Vilosell, la Pobla de Cérvoles i el Clot de les Peres (Tremp) disposen també de sensors de potencial hídrid, que permeten mesurar l’esforç que ha de fer una planta per extreure aigua. Si aquest esforç arriba al 0 kPa es considera que la planta no ha de fer cap esforç perquè el sòl està saturat d’aigua.
Durant les setmanes de pluges continuades, aquestes tres estacions van mostrar tant un augment molt ràpid del volum d’aigua mesurat en els diversos nivells de profunditat com una caiguda del potencial hídric fins els 0 kPa. És a dir, van arribar al seu màxim teòric de saturació d’aigua.
Aquest límit de 0 kPa és un fenomen que se sol produir de manera habitual durant la primavera i la tardor, les èpoques on tradicionalment plou més. L’excepcionalitat d’aquest episodi és que la pluja ha estat tan contínua i generalitzada que tots els sensors d’aquestes estacions van marcar 0 kPa alhora i, sobretot, de forma sostinguda en el temps.
Així, la saturació d’aigua es va enregistrar de forma gairebé simultània a les sis de doble sensor estacions entre el 16 i el 17 de desembre de 2025 i encara a data del 13 de març es mantenia pràcticament així.
Els sensors tant superficials com profunds de les estacions de Cérvoles i el Vilosell continuaven marcant 0.0 kPa (saturació teòrica total d’aigua al terreny). És a dir, la recàrrega subterrània d’aigua no ha estat un fenomen puntual i acotat en el temps, sinó que està actiu avui mateix.
Tot i que teòricament aquest valor de 0 kPa indicaria que un sòl està saturat i que ja no pot absorbir més aigua, la realitat ha estat diferent. Així, la quantitat d’aigua mesurada a profunditats diferents del sòl continuava augmentant lleugerament després de cada episodi de pluja. Aquest comportament demostra que, fins i tot en situacions de pràctica saturació, el sòl ha mantingut la capacitat de drenatge i fins i tot una certa capacitat d’absorció, i evidencia la recàrrega de les reserves profundes d’aigua. Aquesta aigua en nivells profunds del subsol pot ser invisible a simple vista però és essencial per a la vida dels ecosistemes.
L’anàlisi d’aquest episodi de pluges recurrents, entre el 13 de desembre de l’any passat i el 13 de març d’enguany, revela dades inèdites a la Xarxa. En estacions de climes històricament secs, com la de Vilosell i Cérvoles (les Garrigues), els valors de saturació superficial van persistir durant 71 dies en ambdós casos. En profunditat, però, la resposta va ser diferent: el Vilosell va mantenir els valors de saturació durant 71 dies a 75 cm, mentre que a Cérvoles la recàrrega va ser efectiva fins als 90 cm durant 40 dies. Aquest fet és igualment excepcional per a una estació de clima mediterrani sec.
Lleida disposa de 14 estacions de mesurament dotades amb sensors
Lleida disposa de 14 de les 21 estacions repartides pel territori català i dotades amb sensors amb l’objectiu de mesurar el contingut volumètric, és a dir, quanta aigua hi ha a cada capa de sòl. Les estacions de la demarcació són a La Pobla de Cérvoles, el Vilosell, la Ribera de Sió (Balaguer), Clot de les Peres (Tremp), Camí dels Nerets (Tremp), Serra de Costa Ampla (Talarn), Pessonada, Los Coscolls (Isona), Coll de Paller (Coll de Nargó), Borda Coll (les Valls de Valira), Batlliu de Sort, el Boixer (la Torre de Cabdella), La Cultia d’Àreu (Alins) i el Miracle (Riner). D’aquestes catorze, les del Vilosell, la Pobla de Cérvoles i el Clot de les Peres (Tremp) disposen també de sensors de potencial hídrid, que permeten mesurar l’esforç que ha de fer una planta per extreure aigua.
