La Sindicatura de Greuges considera que el nou decret d’empadronament que va aprovar la Paeria a finals d’any vulnera la protecció de dades a l’informar una tercera persona (el propietari de l’immoble) de la sol·licitud d’empadronament feta per qui demana el padró.
La Paeria va tirar endavant aquesta modificació del decret a finals d’any per notificar al propietari d’un habitatge que algú ha demanat empadronar-s’hi. El govern municipal ho va aprovar amb la voluntat de dificultar l’empadronament d’okupes. “Pretén resoldre un dels temes que més inquietuds ha generat darrerament entre la ciutadania, que és l’empadronament automàtic d’okupes a l’immoble on fossin i sense comptar amb els propietaris”, va dir l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, a finals de novembre.
ERC va presentar un recurs de reposició (previ al contenciós-administratiu) i va portar la qüestió al Síndic de Greuges. La resolució de l’organisme, al que ha tingut accés LA MAÑANA, diu que “des del punt de vista administratiu no estaria justificada la participació del propietari de l’habitatge en un procediment que no ha estat instat per ell”. I ho sosté amb l’argument que “els seus drets com a propietari no queden afectats per la resolució d’inscripció”. De fet, el Síndic diu que el padró, que és “confidencial”, no atorga “legitimitat legal a la permanència sense títol jurídic habilitant perquè el padró no suposa el reconeixement de la titularitat del domicili”. És a dir, el Síndic recorda que tot i que algú que no en sigui el propietari ni el llogater s’empadroni en un pis determinat (com en el cas d’una persona okupa, tot i que sense citar-la així) el propietari “manté intactes les accions civils i penals que li puguin correspondre contra aquells que romanen de forma il·legítima a l’immoble”. Sí que fa notar la Sindicatura que el propietari d’un immoble “no té la condició de persona interessada i no estaria justificada la seva participació en el procediment” i afegeix que des del punt de vista de la protecció de dades “no semblaria que la comunicació o l’accés d’un tercer a les dades personals de qui ha formulat la sol·licitud d’inscripció pogués quedar emparada”. Per això, tot i que la seva resolució no té efectes executius, recomana a la Paeria que “valori la conveniència d’adreçar-se a l’Agència de Protecció de Dades de Catalunya perquè faci un dictamen sobre el tràmit d’intervenció del propietari de l’habitatge quan algú demani inscriure’s en el padró. D’altra banda, també recomana que qui avali l’empadronament a qui vulgui inscriure’s en un domicili on ja hi consta algú altre sigui qui “disposi d’algun títol de la possessió efectiva de l’habitatge” i no un major d’edat a través d’una autorització per escrit, com també contempla la normativa.
