La pujada del 60,9 % del salari mínim interprofessional (SMI) en set anys amb prou feines ha impulsat a l’alça la resta de les retribucions, cosa que ha situat l’SMI a la franja salarial més freqüent, deixant de ser la referència per a les persones treballadores sense qualificació o sense experiència.
Ho posa de manifest la comissió assessora per a l’anàlisi de l’SMI al quart informe publicat aquest mes, en què assenyala que aquest ràpid increment ha provocat la concentració d’assalariats “en una estreta banda salarial al voltant del salari mínim (…), amb el perill potencial que persones treballadores experimentades o amb una qualificació mitjana quedin dins d’aquesta banda”.
Aquest fenomen té a veure amb la manca de transmissió al conjunt de l’estructura salarial de l’augment de l’SMI –que ha passat de 735,90 euros bruts al mes el 2018 a 1.184 euros el 2025–, ja que “tot i que hi ha evidència de certa tracció cap amunt, sembla que aquesta és limitada”.
El Ministeri de Treball segueix en consultes amb els agents socials abans de determinar la quantia de l’SMI per al 2026, que previsiblement passarà de 1.184 a 1.221 euros bruts mensuals (37 euros més), d’acord amb l’increment del 3,1% recomanat pels experts si es manté lliure d’IRPF.
En tornar de les vacances de Nadal, el ministeri de Treball farà la seva proposta, en línia amb la de la comissió assessora per al supòsit que l’SMI segueixi sense tributar, cosa a què s’obre el Ministeri d’Hisenda, segons fonts governamentals, que assenyalen la seva disposició a mantenir la deducció introduïda l’any passat perquè a la pràctica l’SMI quedi exempt per a la pràctica.
L’objectiu és aprovar la pujada a finals de gener perquè entri en vigor amb efecte retroactiu des del dia 1, una alça que es fa per reial decret (no requereix convalidació del Congrés) i que és potestativa del Govern espanyol, prèvia consulta als agents socials, si bé Treball aposta per l’acord.
El pacte es presenta difícil, en particular amb la patronal CEOE-Cepyme, en un any en què també és a sobre de la taula la transposició de la directiva europea de salaris mínims, amb què la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, vol blindar legalment que la pujada de l’SMI sigui real i efectiva.














