Anar pel camp i trobar-se una perdiu és miraculós. Primer perquè cada cop són més escasses. Segon, perquè és una au preciosa. L’agroindústria i la caça n’han fet minvar el nombre, no pas els linxs. Els que reclamen milions d’euros per lluitar contra la plaga de conills han convençut la Generalitat perquè descarti la reintroducció del felí, el màxim depredador de lagomorfs, no fos cas que també es cruspís alguna perdiu i motivés la protecció de certs espais. Si bé la pagesia té tot el dret a protestar per certes injustícies, no té cap dret a enverinar conills, aturar la creació de l’Agència de la Natura i la reintroducció del linx. Aquesta no és la manera correcta ni efectiva de resoldre els desequilibris ecològics causats per l’agricultura intensiva i la caça. No s’entén que Catalunya no vulgui el linx quan en altres comunitats autònomes les seues poblacions no paren de créixer gràcies als programes que han permès passar d’un centenar d’exemplars a superar els 2.000. Un linx, provinent de Sevilla, s’ha deixat veure pel Prepirineu lleidatà. És el segon individu que arriba a Catalunya des d’aquell que ho va fer el 2018 i va ser reubicat. El linx té dret a integrar-se al medi natural català per restablir-ne l’equilibri.
Sessió: No iniciada
