Francesc Moragas, fundador de “la Caixa”, va dir: “L’impossible no és sinó una mica més difícil que les coses difícils”. Els inicis de Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis l’abril del 1905 van ser molt minsos. Hi treballaven el director Francesc Moragas, un administratiu i un conserge. La persona clau va ser Francesc Moragas, advocat barceloní que basava el seu ideari en “el pensament i la doctrina cristiana, el dret, la catalanitat i la mirada social”. Moragas va heretar el dogma del seu padrastre, Juan Antonio Sorribas, expert en dret administratiu i assegurances que havia estudiat al seminari de Lleida. Moragas, segons ha escrit Isidre Fainé, “somniava els projectes i l’endemà els feia realitat”. Va aprendre braille perquè passava les tardes amb les nenes cegues acollides a l’Empar de Santa Llúcia, i també amb els tuberculosos del sanatori de Torrebonica, a Terrassa. Així mateix, donava classes a Santa Madrona “i va fer l’impossible per apoderar les dones”. Era un gran jugador d’escacs i aficionat a la bicicleta. Fundà la revista La Velocipedia. Deia: “La feina al cap, la gent al cor”. Francesc Cambó va dir a Josep Pla: “El senyor Moragas i Barret, amb la creació de ‘la Caixa’, ha format la institució més important d’aquest país”.