51-25 a la primera part i 34-53 a la segona. Aquest seria el resum de la visita del Hiopos Lleida al Reial Madrid en un partit en què els de Gerard Encuentra van tardar 20 minuts a endollar-se i quan ho van fer es van trobar amb un arbitratge vergonyós que va acabar impedint el miracle davant un rival que en l’inici de partit va massacrar els visitants.
Al WiZink Center només pots sortir amb el ganivet entre els queixals i un plus d’energia i Encuentra va apostar pel físic i les cames en un cinc inicial amb Villar Bropleh, Caicedo, Bozic i Cooke. El tècnic, a més, plantejava una defensa en zona per intentar col·lapsar la pintura i que Tavares i Ibaka no fessin el mal que es podia esperar. Però tot va sortir al revés.
Ni l’equip va sortir amb energia, ni la clau del Madrid va estar en el joc interior. Dos triples inicials de Ratahan-Mayes i Campazzo dinamitaven la zona d’un Hiopos que començava el seu calvari en el tir. Amb 12-2 Encuentra aturava el partit quan tot just s’havien jugat quatre minuts, però ahir l’energia i l’enert eren locals. Fins i tot Ibaka s’afegia a la festa des del triple per tancar el primer quart amb un marcador de 28-13.
El Madrid firmava un 88% d’encert en tirs de dos i 44% en triples davant un rival adormit que anava amb un 0/7 en triples i perdent clarament la lluita pel rebot (13-5). La manca d’intensitat era tal que l’equip només portava tres faltes.
El drama es va allargar en el segon quart i Encuentra ho va veure tan desastrós que fins i tot va fer debutar a Ferran Mauri quan encara quedaven 6’21” per arribar al descans. El júnior, va fer 17 anys el 30 de setembre, va donar aquell punt d’energia i poca vergonya que necessitava l’equip, però el Madrid veia l’anella com una piscina i deixava el 51-25 de la mitja part després de signar un 10/17 en triples davant el 0/14 rival.
Al vestidor del WiZink segurament es va parlar poc de bàsquet i molt d’actitud perquè la imatge de l’equip en l’inici de la segona part va canviar radicalment. Més intensitat, més mans en defensa i més encert en el tir amb dos triples de Hasbrouck i un de Muric en menys d’un minut que situaven el 51-34 i provocaven el temps mort de Chus Mateo.
Amb un cinc inicial diferent del de l’inici del partit (Walden, Paulí, Muric, Oriola i Hasbrouck), l’equip va trobar les sensacions que li havien faltat i va iniciar l’operació remuntada. Hasbrouck, Bropleh i Muric tornaven a encistellar de tres i el marcador s’anava ajustant. Segurament el Madrid ho va veure guanyat i no va saber contrarestar l’energia, ara sí, d’un Hiopos que firmava un 15-34 per portar el partit fins a un 66-59.
Ara el dubte era saber si l’equip podria mantenir el nivell i si el deixarien. La primera premissa es va complir, però la segona no. En només un minut i 18 segons els àrbitres ja havien ficat en bonus als d’Encuentra.
Tot i això, l’equip va continuar treballant encara que el seu encert des del triple va baixar. Però hi havia partit. La millor versió de Campazzo sostenia al Madrid davant un Oriola descomunal i un Bropleh que mai no falla en la seva cita amb l’anella rival. Dos triples de l’aler ficaven el 81-78 a 19 segons del final, moment en el qual els àrbitres van dir prou i van xiular una antiesportiva més que qüestionable de Caicedo sobre Deck que acaben de decidir que el triomf es quedés a casa.
