Encara que no he fet la mili no sóc dels que s’oposen a l’existència dels exèrcits. Més que res perquè el món no és de color de rosa. Això no vol dir que no arrufi el nas amb la deriva militarista que s’està desfermant a Europa arran de la negativa dels Estats Units de Donald Trump de continuar fent de policia del món. “Tan importants són les guerres que acabem, com les que no ens hi posem”, va dir més o menys el magnat americà durant la seva presa de possessió en una frase que no ha tingut la transcendència mediàtica que es mereix. No vull defensar pas Trump (res més lluny de la meva intenció) però la frase és del més assenyat que ha dit des que ha pres possessió. Doncs això, que després que Trump hagi fet botifarra a Europa i vulgui arreglar a la seva manera les guerres d’Ucraïna i Gaza, Brussel·les s’ha adonat que s’ha de “rearmar”. Malament rai doncs. Fa un parell de setmanes vaig sentir dir a la presidenta de la Comissió Europea, que és tant com dir la presidenta del club dels 27, que “és el moment de la pau a través de la força”. La frase és forta perquè ens està dient que Europa s’ha d’armar fins a les dents per fer front a un món en el que l’amic americà ja no ens vindrà a salvar com va fer a la primera i la segona guerres mundials. Què vol dir això doncs? Molt senzill. Europa agita la por a la Rússia de Putin per justificar una carrera armamentística sense precedents que, possiblement, anirà en detriment d’altres serveis. Si Europa dedica els esforços a armar-se tindrà menys recursos pels fons estructurals o caldrà apujar impostos perquè d’algun lloc han de sortir les misses. I si és així també hi haurà lobbys armamentístics que faran l’agost i que a hores d’ara es deuen fregar les mans. El canvi de rasant de la política europea, doncs, és evident. Quan s’han de fer grans canvis estructurals a qualsevol país es convoquen eleccions perquè la gent decideixi al respecte. Potser també ho hauria de fer Europa. Convocar eleccions (si a qualsevol país s’avancen la UE també ho hauria de poder fer) perquè tothom pugui votar qui vulgui més despesa militar o qui en vulgui menys. És una qüestió de democràcia. I em penso que els pares d’Europa, com Adenauer, De Gaspieri o Schuman, ho rubricarien.
Sessió: No iniciada
