La llei d’amnistia s’ha aplicat fins ara a gairebé tres-centes persones que van participar en els actes i protestes relacionades amb el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Més d’un centenar son policies nacionals o guàrdies civils que van reprimir les votacions o les manifestacions. La resta, en la seva gran majoria, són persones que hi van participar. Els polítics i càrrecs públics amnistiats tot just arriben a 25. En aquest darrer grup hi ha hagut molts casos en què s’ha denegat l’aplicació de l’amnistia perquè els tribunals (molts d’ells alts tribunals pel fet de tractar-se d’aforats) han manifestat els seus dubtes sobre la constitucionalitat de la llei. En aquests casos la darrera paraula la té el Tribunal Constitucional, que ja veurem cap a on es decanta.
Aquesta setmana s’ha fet pública una decisió molt significativa sobre l’aplicació de l’amnistia, aquest cop per part d’un tribunal dels que podríem considerar “ordinaris”, tot i que es tracti d’una secció de l’Audiència de Barcelona. Li havia arribat la causa instruïda a ran de la repressió policial de les votacions que es van fer l’1 d’octubre a l’Institut Ramon Llull de Barcelona. Va ser l’actuació policial en què va resultat lesionat Roger Español Tor, que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma llançada per la policia.
El jutjat de Barcelona que va instruir la causa va considerar que hi podia haver tres delictes: un de lesions greus, causades a Roger Español pel policia que va disparar la pilota de goma i els superiors que li ho havien autoritzat; un altre d’excés en l’ús de la força, imputable a d’altres policies que pretenien impedir les votacions i protestes subseqüents; i finalment un tercer, imputable al propi Roger Español com a participant en els aldarulls que havien tingut lloc en el curs de la intervenció policial.
En la interlocutòria dictada, l’Audiència de Barcelona no té cap dubte sobre l’aplicació de l’amnistia a Roger Español, l’actuació del qual considera perfectament enquadrable dins de l’àmbit de la llei d’amnistia. També considera amnistiables els fets imputats als policies que van intervenir en la repressió de la votació de l’1 d’octubre, tal com s’ha vingut fent en molts altres casos. Però n’exceptua aquells que van intervenir directament en la causació de la lesió de Roger Español, basant-se en un precepte de la llei que n’exclou tots aquells actes que haguessin ocasionat la mort o lesions greus a persones.
És cert que, tal i com està redactada la llei d’amnistia, es permet que s’apliqui als delictes comesos per les forces d’ordre públic que s’haguessin excedint-se en la repressió de l’1 d’octubre. Però encara no sé veure quina comparació hi pot haver entre unes persones que volien votar i uns funcionaris que no van saber fer ús de la força que tenien encomanada, fossin quines fossin les seves conseqüències.
Naturalment, aquesta decisió només es refereix a l’aplicació de l’amnistia i caldrà esperar al judici per saber si s’acaba declarant la responsabilitat dels policies. I també, pel que fa a l’amnistia, haurem d’esperar a veure què n’acaben dient els tribunals superiors. Però de moment ja hi ha uns quants policies més amnistiats.
