L’origen del Ranxo de Ponts, que ha passat de generació en generació, neix a l’època Medieval. Persones grans del poble recorden que els han explicat que té connotacions feudals. Era el senyor que, abans del dejuni de Quaresma, feia un gran ranxo perquè els treballadors poguessin resistir les dades d’abstinència. Aquesta teoria coincideix amb el que escriu Joan Amades al llibre Costumari Català. Diu que el sentit original dels àpats col·lectius eren per donar als pobles o per menjar en comú. En aquestes menges hi prenia part tota la població, començant per les autoritats i seguit pels adinerats, benestants; que no rebutjaven menjar en grups nombrosos.
El destacat etnòleg i folklorista català parla del Ranxo de Ponts deien que el dilluns de Carnestoltes passaven per totes les cases dues persones vestides grotescament, que eren els cuiners encarregats de fer la gran calderada. Captaven el que se’ls donava per fer el recapte. Cap no es negava a donar. Generalment, el que més recollien era carn de porc de la millor qualitat. El dimarts de Carnestoltes, la cuina es feia enmig de la plaça més important i, una vegada preparat el bullit, el senyor rector, acompanyat de les autoritats municipals i judicials, beneïa la caldera i el seu contingut era repartit a tothom que es presentava proveït de plat o olla. Hi acudien àdhuc veïns de les cases més principals i distingides. A l’arxiu municipal de Ponts hi trobem una acta de 1870 on s’inclou un pressupost per al Ranxo i on diu que els diners anaven destinats per fer una menja col·lectiva per als pobres, els dimarts, segon dia de Carnaval. Aquesta partida pressupostària es va trobant fins a l’any 1933 que s’acaba amb l’oposició d’un regidor. Els anys 1934 i 1935 no s’han trobat cap mena de documentació, per la qual cosa es pensa que va quedar interrompuda la festa, segons un reportatge que publicava la revista Santa Marta Hostalera el mes de febrer de 1985.
La història explica que l’any 1943, el Govern Civil de Lleida va prohibir la celebració del Carnestoltes a Ponts encara que se’n va fer. La Guàrdia Civil va intervenir perquè no se celebrés la festa, encara que amb la prohibició, i algunes detencions i tot, hi va haver Carnaval. El Ranxo subsisteix a les festes de Carnestoltes des del 1943 al 1975. Durant aquest temps es feia el Ranxo, sardanes i concert al carrer i ball a l’envelat. A partir del 1975, el Ranxo es fa sempre al carrer i es comença a notar una dispersió de gent cap a les festes de Carnaval dels voltants. L’any 1984, el Consistori torna a fer les festes al carrer, fomenta els actes populars i la promoció de Ponts.
