Mentre dinava al bar de davant del diari vaig veure que el Govern suspenia les classes a escoles i universitats per una ventada de les que fan època. A mesura que passava la tarda em recordava de la segona setmana de març del 2020 quan de cop i volta ens va arribar la Covid. Aquella tarda no parava de rebre correus i comunicats d’entitats, clubs esportius i centres culturals explicant que suspenien les seves activitats a causa de la pandèmia. Dimecres va passar més o menys el mateix. Entitats, clubs esportius, ajuntaments i centres culturals anunciaven la cancel·lació de les activitats de dijous per aquesta ventada que s’havia d’endur el país sencer. Som-hi doncs. Els pares a deixar la canalla amb els padrins o amb qui fos i tothom que podia teletreballar s’afanyava a fer-ho. El que passa és que molta gent no pot teletreballar (segurament la major part) ni tots els pares i mares tenen padrins o xarxa familiar per poder deixar els fills que no van a l’escola perquè han anunciat una ventada de mil dimonis. Jo soc dels altres (dels que tinc xarxa familiar) però em poso al lloc de la resta de progenitors que no en tenen. I dels que a més de no tenir-ne no disposen de prou recursos econòmics per poder pagar cangur. Per això (i potser només per això) el Govern hauria de ser més primmirat a l’hora de tancar el país. Més que res perquè a les terres de Ponent de vent en va fer poc i sí que va provocar conseqüències funestes a l’àrea metropolitana. La Catalunya d’ara no és la de l’any 82, quan una riuada es va emportar el curs del Segre i la Generalitat, a diferència de llavors, disposa del Meteocat i, si no, pot demanar consulta a l’Aemet. De prediccions meteorològiques no en falten i si ja se sabia que en una part del país el vent seria més aviat discret (com a Lleida) no calia la sobreactuació que es va fer ni tancar escoles, instituts i universitats. Afinar més deu ser possible i el Govern hauria de vetllar per fer-ho, que per això és Govern. Després del que va passar a València es tendeix a sobreactuar. Això és un fet. Però el problema de Mazón era dinar al Ventorro mentre el país s’ofegava. Si s’està on s’ha de ser (i la nostra Generalitat hi està) no hi ha d’haver més problema en ser més diligent a l’hora de prendre decisions.
Sessió: No iniciada
