El planeta va tenir, amb el mes d’agost passat, els tres mesos consecutius més calents des que existeixen registres segons les dades confirmades pel servei dedicat al canvi climàtic Copernicus, va anunciar l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).
Per un marge considerable, el mes passat va ser l’agost més calent des que hi ha mesures i va ser el segon més calent entre tots els mesos, després de l’últim mes de juliol, que va trencar tots els rècords.
S’ha estimat que agost ha estat en 1,5 graus Celsius per sobre de l’era preindustrial situada entre 1850 i 1900, i l’any 2023 es considera fins ara (amb mesuraments realitzats de gener a agost) el segon més calent després de 2016.
En tots dos anys -2016 i 2023- s’ha desenvolupat El Nen, un poderós fenomen climàtic que augmenta les temperatures de les aigües del Pacífic oriental equatorial i accentua uns certs fenòmens meteorològics en diferents parts del planeta, com a abundants pluges o sequeres.
Les observacions del servei Copernicus, finançat per la Unió Europea, indiquen que en l’agost passat les temperatures mensuals de la superfície de la mar van ser les més elevades que s’hagin registrat -comparades amb qualsevol altre mes de l’any- i es van situar en 20,98 graus.
Així, el mes passat es va excedir cada dia les temperatures rècord anteriors, corresponents a març de 2016.
Un altre aspecte que reflecteix els dramàtics canvis en el clima és la reducció de la capa de gel de l’Àrtic, que es manté a un nivell rècord baix per a aquesta època de l’any, amb un valor mensual 12% més baix que la mitjana.
Es tracta de l’anomalia més gran negativa per a agost des que van començar les observacions per satèl·lit en aquesta zona del planeta, a la fi dels anys setanta.
El secretari general de l’OMM, el científic finlandès Petteri Taalas, va recordar que l’hemisferi nord ha viscut en els últims dos mesos “un estiu de tots els extrems” i que això ha ocorregut abans que el fenomen del Nen desplegui tot el seu impacte, que en general es registra en el segon any del seu desenvolupament, és a dir en 2024.
“El que estem observant és una clara conseqüència de l’escalfament dels sistemes climàtics”, va sostenir per la seva part el director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, Carlos Buontempo, citat en un comunicat.
