“No ha arribat ningú de la meva família a la universitat i jo no seré el primer”, “per a què vull seguir? Millor me’n vaig a casa i em busco la vida”. Aquesta és la mentalitat que tenen molts nens i nenes gitanos durant la seva etapa escolar fins que, després de mals resultats acadèmics i escoltar un discurs pessimista, acaben deixant els estudis.
És el que li succeeix a sis de cada deu alumnes gitanos que no arriba a acabar l’ESO, segons conclou l’informe “La situació educativa de l’alumnat gitano a Espanya”, elaborat per la Fundació Secretariat Gitano i presentat aquest dimarts en una aula del col·legi d’infantil i primària Santa María, a Madrid.
“Sempre que es parla de la tornada al col·legi es parla del cost per a les famílies, però es parla molt poc que hi ha nens i nenes que no faran aquest inici escolar en igualtat d’oportunitats”, afirma la presidenta de la fundació, Sara Giménez.
L’informe evidencia la desigualtat “abismal” que existeix entre l’alumnat gitano i la resta, que no solament es dona en totes les etapes escolars sinó que fa una dècada que s’evidencia aquesta situació.
“Hi ha una clara falta de progressos i, a més, la bretxa es va engrandint. Mentre la joventut espanyola va millorant els seus resultats, l’alumnat gitano està estancat”, explica el director general de l’ONG, Isidro Rodríguez.
L’alumnat gitano té un cicle educatiu més curt i una esperança de vida escolar de 12 anys que contrasta amb els més de 18 anys de la resta de la població, perquè s’incorporen més tard que els altres i surten abans.
La falta de motivació, la principal causa d’abandonament
L’abandó escolar primerenc es deu, sobretot, a la repetició de cursos i a la falta de motivació.
En tercer de primària, un 23% dels nens gitanos ja han repetit, una xifra que augmenta fins al 40% quan compleixen 11 anys.
“La meva mare no em deia ‘estudia'”, admet la presidenta de la fundació, que considera que molts gitanos creixen amb el pensament que aquest món no està fet per a ells.
Al final, tan sols un 0,4% dels alumnes gitanos arriben a un nivell d’educació superior. Se’ls etiqueta com a “persones excepcionals” per tenir una carrera, i això posa en relleu també la desigualtat, lamenta.
Una de les persones dins d’aquest petit grup és Sara, acabada de graduar en Magisteri i que ha compartit la seva visió durant la presentació. Una de les barreres més grans, confessa, va ser la falta de referents, ja que ningú en la seva família havia arribat a la universitat.
A més, en tota aquesta etapa va haver d’enfrontar-se als prejudicis de professors, companys i fins i tot els pares dels seus companys per ser gitana.
El 87% de les famílies gitanes són pobres
La taxa de risc de pobresa i la de pobresa infantil és del 87% per a la societat gitana, per la qual cosa proporcionar material escolar i classes de reforç suposa un esforç molt gran per a les famílies d’aquesta comunitat.
Dolores, mare de quatre fills que estudien, reconeix que és un “aclaparament” assumir tots els costos de la tornada a escola i demana als professors comprensió si als seus fills els falta un llibre d’anglès o un llapis.
Necessitat d’una estratègia concreta
Davant aquesta realitat, la Fundació Secretariat Gitano demana als poders públics una resposta específica per a la població gitana i que es reverteixi la segregació escolar que actualment és present en un 30% dels centres educatius en els quals estudia l’alumnat gitano.
“Aquest és un sistema que es fa dir inclusiu, però en la pràctica no és cert perquè això suposaria parar esment a les situacions diferents i ho està fent molt malament en el cas de l’alumnat gitano”, ha criticat el director general.
