El Parlament i la Fundació catalana per la investigació i la innovació (FCRI) van retre homenatge ahir al bioquímic lleidatà Joan Oró, diputat de la primera legislatura destacat científic de la NASA. L´acte forma part de la commemoració de l´Any Oró, decretat per la Generalitat amb motiu del centenari del naixement del científic, va recordar el Parlament.
La presidenta de la cambra catalana, Anna Erra, va destacar que Joan Oró, un bioquímic lleidatà de prestigi internacional, va ser un “català universal” que forma part de l’imaginari col·lectiu de Catalunya amb Antoni Gaudí, Josep Trueta i Pau Casals. La segona autoritat de Catalunya va demanar també posar en valor el pas de Joan Oró pel Parlament durant els primers mesos de l’autonomia, quan va tornar “després d’haver fet realitat el seu somni americà” perquè “era conscient del moment polític i nacional del país” i no volia “ser un mer espectador”, va assegurar.
Prèviament a la intervenció d’Erra, en una taula rodona amb el títol Joan Oró, ciència i política, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol; el bioquímic i exdirector de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona, Emili Gelpí; el director general de la FCRI, Jordi Mas; la biòloga i comunicadora científica Mercè Piqueras; i el membre de l’Institut d’Història de la Ciència Xavier Roqué, van recordar vivències personals amb Oró en les diverses facetes de la seva vida.
La presidenta d’honor de la Fundació Joan Oró, Maria Elena Oró, va dir que al seu pare li hagués agradat “aquest sentit homenatge”, perquè “mai va perdre de vista les seves arrels catalanes”, i és per això, va dir, que “va intentar fer de Catalunya un país millor, més avançat científicament i més modern en general”.
Joan Oró i Florensa, nascut a Lleida el 1923 i mort el 2004 a Barcelona, va ser diputat per CiU al Parlament des del 1980 al setembre del 1981, després de tornar dels Estats Units, on havia emigrat el 1952.
Quan treballava com a bioquímic a la Universitat de Houston va descobrir la síntesi abiòtica de l’adenina, un salt endavant en la investigació sobre l’origen de la vida que li va donar renom mundial. També va assessorar la NASA en projectes com la missió Apollo a la Lluna i les missions Viking a Mart. A Catalunya va impulsar el Parc Astronòmic del Montsec per afavorir la divulgació de la ciència i va crear la Fundació Joan Oró per fomentar la investigació. D’altra banda, la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.
i els vincles entre empreses, universitats i centres de recerca. També va ser un dels promotors de la FCRI.
Entre moltes distincions, Oró va rebre el títol de doctor honoris causa per les universitats de Houston, Lleida i Granada, la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Generalitat. EFE
