A l’Estat espanyol, les ajudes públiques provinents dels impostos sovint no s’alineen amb drets fonamentals com el de gaudir d’un medi ambient saludable, reconegut tant per la Constitució (article 45) com per les Nacions Unides. Al contrari, es destinen a sectors amb un fort impacte ambiental, com la indústria càrnia o el biogàs. N’és un exemple el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Des de la seua aprovació, el desembre del 2022, s’han concedit 465 milions amb l’objectiu de reduir emissions. Així, uns 9,5 milions van anar destinats al macroescorxador de Binèfar (Litera Meat, del Grup Pini), que sacrifica 8,3 milions de porcs l’any. Malgrat rebre aquests fons, no contribueix a transformar l’economia, ni a crear ocupació estable o reduir les emissions. El Grup, amb una facturació de 886 milions el 2024, té previst expandir-se amb nous projectes ramaders i ha estat protagonista de diversos conflictes laborals. Casos similars són les ajudes al Grup Jorge per l’escorxador de Zuera o projectes com Twin Bro a Galícia, que cerca emprar la IA per estalviar mà d’obra a les granges. Tot plegat mostra com les polítiques públiques afavoreixen grans negocis en lloc de prioritzar la sostenibilitat i el treball de qualitat.
Sessió: No iniciada
