Segons l’informe anual de l’Escola de Cultura de Pau (ECP) de la UAB, durant el 2025 hi va haver 40 conflictes armats, tres més que el 2024, i 113 escenaris de tensió sociopolítica arreu del món, la xifra més alta de l’última dècada. Entre les noves guerres identificades hi ha l’enfrontament entre Índia i Pakistan, la greu escalada entre Tailàndia i Cambodja i la guerra entre Israel, els Estats Units i l’Iran, coneguda el 2025 com “la guerra dels 12 dies” i que es va reobrir el 2026. L’informe conclou que gairebé la meitat dels conflictes armats del planeta van empitjorar durant el 2025. Entre els casos més greus destaquen la regió del Sahel Occidental, Sudan, Haití, Somàlia, Gaza, Myanmar o la guerra entre Rússia i Ucraïna.
Àfrica continua concentrant el nombre més elevat de guerres (17), seguida d’Àsia i el Pacífic (12) i l’Orient Mitjà (7) mentre que Europa i Amèrica registren dos conflictes armats cadascuna.
L’equip investigador de l’ECP adverteix que aquest increment dels conflictes armats confirma un deteriorament de la seguretat global i és un reflex d’un sistema internacional en què molts actors de poder no prioritzen la prevenció, l’abordatge de causes de fons de les disputes i el suport al diàleg.
Retrocessos en drets de les dones
Coincidint amb el 25è aniversari de la resolució 1325 de l’ONU sobre dones, pau i seguretat, l’informe alerta d’un retrocés global dels drets de les dones. Segons l’estudi, el 70% dels conflictes armats de màxima intensitat tenen lloc en països amb nivells baixos o mitjà-baixos d’igualtat de gènere.
A més, la participació de les dones en processos de pau impulsats per Nacions Unides continua disminuint. L’ONU va verificar més de 4.600 casos de violència sexual relacionada amb conflictes durant el 2024, un 25% més que l’any anterior. El 93% de les víctimes van ser dones i nenes.
Més de 117 milions de persones desplaçades per força
L’informe assenyala que el desplaçament forçat continua en nivells històricament molt elevats. A mitjan 2025 hi havia 117,3 milions de persones desplaçades forçosament al món, entre refugiades i desplaçades internes. Tot i que la xifra representa una lleugera reducció respecte de l’any anterior, atribuïda parcialment al retorn de població a països com Síria, Afganistan o Sudan, l’ECP destaca que el volum global continua sent extraordinàriament alt. Afganistan, Síria, Sudan, Ucraïna i Veneçuela concentren el 65% de la població refugiada mundial.
