La Comissió Europea va estipular el 2011 que el transport de mercaderies havia d’arribar al 30% amb l’horitzó del 2030 però el més calent és a l’aigüera. Actualment només el 3% de mercaderies es mouen en tren, segons constata Ferrmed, el lobby del ferrocarril, que afirma que perquè Lleida pugui arribar a aquesta xifra li calen almenys tres estacions intermodals més, a més de la de Vilanoveta: Torreblanca, Bellpuig i les Borges.
El projecte que treballa Ferrmed, que es presentarà pròximament a Brussel·les, promou un transport ràpid i flexible i és una aliança en la que a més de Ferrmed hi participen tres associacions més que agrupen la principal associació de transport per carretera (IRV), els fabricants (ESC) i el transport combinat (UIRR). Del que es tracta és de bastir un projecte que, a través d’un software molt potent, faci un mapa en temps real del transport de mercaderies per ferrocarril i per carretera. Joan Amorós, president de Ferrmed, explica que es tracta que un fabricant de Lleida o una cooperativa fructícola pugui saber en quin punt es troba el transport, quants camions i trens arriben, quants n’han de sortir i cap on han d’anar perquè si vol portar el seu producte sàpigui en quina estació ha d’anar la seva mercaderia perquè arribi ràpid al seu lloc de destí, que també sabria al moment.
PUNTS
INTERMITJOS
Amorós explica que ara per ara el transport per ferrocarril cobreix punts molt concrets del territori, com el de Tarragona a Barcelona, que és el tercer node logístic més important d’Europa. El handicap és que no para en estacions intermitges. Del que es tracta, doncs, és que a més d’aquestes rutes n’hi pugui haver altres que també tinguin en compte aquests punts. El president de Ferrmed diu que és obvi que aquests trens complets de càrrega poden cobrir de forma directa el trajecte de Barcelona a Madrid, de Saragossa a Barcelona o de Barcelona a París. Però del que es tracta és que aquest software també pugui dir als fabricants i transportistes que encara que hi hagi un tren directe al dia de Barcelona a Frankfurt tres hores abans en surti un altre que pari també a Girona, Marsella, Montpeller o Lion i un tercer fins i tot quatre hores abans que faci parada a Perinyà o Nimes, d’acord amb la demanda. Seria, segons Amorós, com disposar de trens integrats al servei per carretera i en relació a Lleida diu que “seria ideal” perquè la fruita no hagi “d’esperar”.
Per Ferrmed és evident que amb les terminals de ferrocarril per mercaderies que hi ha actualment a Europa no n’hi ha prou. Amorós diu que en caldrien 425 més a tot el continent i 19 més a Catalunya, de les que tres serien a Lleida: al futur polígon de Torreblanca-Quatre Pilans, Bellpuig i les Borges. Ara mateix Lleida només disposa de l’estació de mercaderies de Vilanoveta i segons Ferrmed no n’hi ha prou per cobrir els objectius europeus. A més, si es posessin en marxa els trens i locomotores amb les que treballa aquest projecte europeu Vilanoveta s’hauria d’allargar per poder donar-hi cabuda, ja que es disposaria de trens amb semitrailers i contenidors i serien terminals que haurien d’admetre màquines de més de 740 metres.
PRIMERS
TRENS
Segons Ferrmed, si el projecte arriba a bon port el 2026 ja es podria disposar dels primers trens. “És un projecte monumental i és la solució als objectius mediambientals i socioeconòmics marcats”, diu Amorós, que afirma que Lleida es podria convertir en un nòdul logístic tant important com el de Saragossa.
Actualment, si es té en compte els trajectes d’anada i tornada, per Lleida hi passen 129.000 tonelades/dia de mercaderies procedents de la Vall de l’Ebre, mentre que 138.000 circulen en el tram Lleida-Barcelona per l’A-2. Per l’AP-2 (l’autopista, ara ja alliberada de peatges) hi passen 30.000 tonelades de mercaderies i de Lleida a Tarragona unes 32.000. De tot aquest volum només el 3% hi circula en ferrocarril mentre que la resta de transport es fa per carretera. L’objectiu d’arribar el 30% que va fixar el 2011 la Comissió Europea encara és lluny però el dibuix de tot plegat està fet.