Diumenge passat lamentava la tragèdia de l’elevador da Glória, en el que van morir 16 passatgers. Molt trist. I ara fem números: l’Estat d’Israel ha matat deliberadament, des del 7 d’octubre de 2023 (fa 708 dies), a cop de bombes o de fam, uns 64.800 palestins. Més de 90 persones cada 24 hores, inclosos, com sabem, dones, ancians i infants, molts dels quals, segons la BBC, executats amb un tret al cap. Crec que la comparació és prou clara. Segurament els responsables del desastre de Lisboa rebran algun tipus de càstig però… i els dirigents israelians? Certament l’atac de Hamàs de fa dos anys va ser una salvatjada. Però jo puc entendre que, si des fa vuit dècades els hebreus han marginat, empresonat, torturat i liquidat milers de palestins, expulsant-los de les seves cases, de les seves terres i fins i tot del seu país, molts joves de Gaza i Cisjordània (amb pares, germans i fills assassinats) hagin perdut la paciència i la confiança en una solució pacífica i justa. I la comunitat internacional? Quasi 150 nacions de l’ONU han reconegut l’Estat palestí, sí. I després? Espanya ho va fer el maig però fins fa quatre dies no ha decretat l’embargament d’armes a Israel. Pura hipocresia. La darrera ocurrència del Govern hebreu és construir un immens camp de concentració per embotir els 2,1 milions de persones de la Franja de Gaza. Al·lucinant. El que passa a Palestina és un genocidi bestial, que esdevindrà el sinistre llegat històric d’Israel i que ha convertit Netanyahu en el nou Hitler del segle XXI. I un dia, més aviat o més tard, ho acabarà pagant.
