Un jutge de Vieha ha acordat arxivar la investigació oberta a l’exdirectora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Rosa Menéndez, per la mort de dos treballadors per una allau en una expedició a Val d’Aran, en concloure que aquesta es va dur a terme en condicions “segures”.
En una interlocutòria, a la qual ha tingut accés EFE, el jutjat d’instrucció únic de Viella ha acordat estimar un recurs de les defenses i ha donat carpetada a la investigació, que es va obrir per un delicte contra la salut i la seguretat dels treballadors contra Menéndez i cinc persones més, entre elles càrrecs de l’agència estatal.
L’accident va tenir lloc el 22 de març del 2018, quan tres membres d’una expedició científica destinada a recollir mostres d’aigua del llac Redon per a un projecte del CSIC van ser arrossegats per una allau a la Vall de Conangles de la Val d’Aran que els va precipitar per una roca vertical de 90 metres dalçada.
Arran de l’accident, va resultar ferit greu Roberto Sánchez, investigador de Lasarte (Guipúscoa) contractat com a tècnic superior per al CSIC, i van morir les dues persones que l’acompanyaven: el salmantí Gaspar Giner Abati, un biòleg que havia treballat en aquesta empresa pública, i el muntanyenc Unai Pérez d’Arenaza, veí de Bergara (Guipúscoa).
Tots dos morts havien estat reclutats verbalment pel director del projecte, Luis C. -també investigat-, uns dies abans de la sortida de l’expedició sense cap tràmit administratiu previ, ni gestionar cap full de comanda de contractació i sense que la gerència del CSIC autoritzés cap despesa relacionada amb la seva intervenció a la campanya de presa de mostres.
En la seva interlocutòria, el jutge descarta indicis de delicte en els investigats, en concloure que els muntanyencs que intervenien en l’expedició comptaven amb el material necessari per fer-la “en condicions segures”, sense que s’apreciï infracció de cap norma en matèria de prevenció de riscos laborals.
Experts en muntanya
A això se suma, afegeix l’instructor, que les víctimes mortals “comptaven amb titulació d’experts en muntanya, sent coneixedors del terreny i de les condicions de la neu i el risc d’allaus d’aquell dia, motiu pel qual feien de guies a la expedició”.
Respecte a la situació legal dels membres de l’expedició, el jutge conclou que l’expedició es va dur a terme en el marc dels “acords de col·laboració” dels morts amb el CSIC, “ja sigui com a autònoms o com a personal laboral, assumint lliurement i conscientment l’existència del risc que comporta una caminada per la neu, sobretot quan eren guies d’alta muntanya que coneixien el terreny i el risc d’allaus que existia aquell dia”.
El maig del 2022, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va avalar que els dos treballadors morts van ser emprats per l’agència estatal, malgrat que no tenien contracte.
Tot i això, per al jutge de Viella, “no canvia gens el fet que s’observessin totes les normes de cura legalment exigibles” perquè, insisteix l’instructor, “tots dos morts eren experts en la matèria i van utilitzar tots els mitjans de seguretat i prevenció necessaris per emprendre l’expedició”.
Les famílies de les víctimes recorren l’arxivament a l’Audiència de Lleida
Els familiars dels investigadors morts, constituïts com a acusació particular, han recorregut l’arxivament de la causa davant l’Audiència de Lleida, en entendre que la manca de mesures de seguretat “prou” a l’expedició era “evident”.
Segons argumenten els advocats als seus recursos, no només el pla de prevenció de riscos laborals per a l’expedició era “insuficient”, sinó que tampoc els treballadors comptaven amb “tots els elements de seguretat bàsics a l’hora de fer esquí de muntanya”, com motxilla antiavalanchas o coixí de seguretat, que podrien haver evitat el “lamentable desenllaç”.
També neguen els recursos que els morts tinguessin el títol d’alta muntanya -només de mitjana, asseguren-, per la qual cosa si ha existit un pla de prevenció, “aquesta circumstància, probablement, hauria fet impossible la seva participació a l’ascensió”.
Per a les acusacions, les argumentacions de la interlocutòria “són absolutament gratuïtes, sense cap argument probatori, i vénen a mantenir que quan un treballador és expert (o ho presumeix), si corre algun accident, és culpa seva per no valorar correctament la situació”.
“Vol dir que quan un treballador de la construcció puja a un pis novè i no té mitjans de subjecció, si cau és culpa seva perquè sabia el risc que assumia?”, apunten.
