El Govern ha provat una nova eina per a jutges que usa la intel·ligència artificial (IA) per llegir textos judicials i reduir el temps de redacció de sentències, passant de dues hores a 20 minuts. L’aplicació s’ha creat en col·laboració amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i l’empresa Connecthink. Quatre magistrats de l’Audiència de Barcelona han participat en una experiència pilot per usar el sistema en procediments relacionats amb clàusules sòl i ara s’estudiarà com implementar la solució. El projecte s’ha presentat en el Congrés Govern Digital en què la Generalitat i l’Administració Oberta de Catalunya han signat un acord per garantir l’accés a dades i IA a tots els ajuntaments i consells comarcals.
La nova eina s’ha anomenat d’AI4JUSTICE i s’emmarca en l’Estratègia Justícia Digital 2030 i el programa GovTech Catalunya per incorporar solucions innovadores a l’administració pública.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha explicat que l’eina “va encaminada a fer més eficient la prestació del servei de Justícia i descol·lapsar el servei perquè permet reduir de forma dràstica la càrrega de treball dels magistrats”.
En aquest mateix sentit s’ha expressat Pau Molinas, CEO de Connecthink, que ha detallat que l’assistent intel·ligent dona suport als magistrats a l’hora de redactar sentències a partir de cerques semàntiques dins de sentències prèvies del mateix jutge, fonaments legals o jurisprudència existent.
Ha afegit que es tracta d’una eina “transparent i que no tracta amb dades personals”. A més, ha dit que la solució inclou paràmetres específics que alerten sobre possibles errors. “Després d’analitzar similituds es genera una proposta de sentència que inclou els antecedents o fets (descripció del cas), la fonamentació (arguments i raonament legal) i la part dispositiva (decisió final)”, ha comentat.
Prova pilot a l’Audiència de Barcelona
Molinas ha apuntat que inicialment la proposta només podrà usar-se en procediments de segona instància, que no requereixen interpretacions jurídiques complexes, en els quals sigui factible “aplicar automatismes i actuacions assistides”. Ha recordat que els jutges destinen el 60% del seu temps a fer sentències de caràcter repetitiu que podrien resoldre’s amb aquesta aplicació. Ha posat alguns exemples com els procediments relacionats amb clàusules sòl d’hipoteques, alcoholèmies, targetes revolving, o queixes de la ciutadania enfront d’entitats o empreses com ara les companyies aèries.
El conseller Dalmau ha explicat que ja s’ha fet una primera prova pilot amb quatre magistrats de l’Audiència Provincial de Barcelona que durant tres mesos han aplicat la solució per a redactar esborranys de sentències d’apel·lació en procediments de reclamació en matèria de clàusules sòl. Es dona la circumstància que a tota Catalunya hi ha prop de 30.000 expedients de clàusules sòl pendents de resoldre.
De dues hores a 20 minuts
Dalmau ha afegit que l’eina ha donat resultats significatius pel que fa a l’eficiència. Ha exposat que actualment una sentència d’aquesta tipologia requereix unes dues hores de feina d’un magistrat; en canvi, amb la IA aquest temps es redueix a 20 minuts. “Gràcies a la IA alleugerim la càrrega de tasques automàtiques perquè els jutges puguin dedicar el seu temps a tasques de més valor afegit”, ha assegurat.
El sistema suposa que si un jutge resol 30 sentències al mes, anualment 20 jutges guanyarien 12.000 hores que es podrien dedicar a altres tasques. Tenint en compte que el cost mitjà estimat d’un magistrat és de 46 euros per hora, representaria poder destinar uns 552.000 euros a altres tasques, per vint jutges.
Els responsables de Justícia han indicat que ara s’està estudiant com es pot escalar el model, analitzant quin cost tindria aplicar l’eina i amb quin calendari es podria treballar. La previsió és que s’impulsi una segona prova pilot i que pugui anar-se implementant progressivament.
Estratègia compartida per garantir l’accés a les dades i la IA
La nova eina s’ha donat a conèixer en el marc del Congrés Govern Digital que se celebra al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB) aquest dimecres i demà dijous. En aquest context, el Govern ha signat un acord amb el consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) per crear la Xarxa de Governs Locals Intel·ligents i promouré una infraestructura compartida pionera al món per garantir l’accés a solucions avançades de dades i d’IA a tots els ajuntaments i consells comarcals de Catalunya.
L’objectiu de la iniciativa és millorar l’eficiència dels serveis públics que reben els ciutadans. Així, suposa un pas significatiu per evolucionar cap als governs intel·ligents i facilitar la presa de decisions basada en evidències i la millora de la qualitat i eficiència dels serveis públics.
A través de l’acord, es promourà l’acompanyament als ens locals en la implantació d’aquestes tecnologies, amb programes de formació i suport tècnic per als treballadors públics. També es garantirà l’ús ètic i responsable de la IA per generar confiança, amb l’aplicació de les millor pràctiques i l’ús del registre públic d’algoritmes promogut per la Generalitat.
A més, inclou un conjunt de compromisos per compartir les dades entre administracions imprescindibles per entrenar els algoritmes en la seva aplicació al món local, garantint la qualitat dels continguts i el compliment de la normativa de protecció de dades. Així mateix, es pretén establir indicadors clau per avaluar l’impacte de l’ús de la IA en la millora dels serveis públics.
El congrés ha reunit càrrecs electes, directius i personal tècnic de les administracions catalanes, així com empreses i experts en transformació digital. Enguany, més de 1.500 persones hi prendran part. Entre aquestes ha destacat la presència de Genís Roca, expert en transformació digital, que ha ofert una ponència magistral sobre l’impacte de les dades i la IA en la governança pública.
L’acte d’inauguració i de signatura de l’acord ha estat presidit pel conseller de la Presidència i president de l’AOC, Albert Dalmau. També hi ha assistit el quart tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls; el president del Consorci Localret, David Quirós; i representants de les diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida.
