El Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) ha presentat els criteris arbitrals que regiran aquesta temporada en el futbol, alguns dels quals ja es van aplicar durant el passat Mundial. La majoria de les modificacions en la interpretació del reglament es refereixen a les pèrdues de temps. Per exemple, el jugador que sigui substituït ha d’abandonar el camp en deu segons. Si no és així, el company que ha d’ocupar el seu lloc haurà d’esperar un minut per entrar al terreny de joc. No val fer-se el ronso o el coix per perdre temps en les substitucions. A les sacades de banda, si un jugador triga a posar la pilota en joc, l’àrbitre comptarà de forma visible amb els dits fins a cinc i si encara no ha fet la sacada, el col·legiat atorgarà la pilota a l’altre equip. A les sacades de porteria, si el porter o el defensa triguen més de cinc segons, seran penalitzats amb un córner. Si un porter es lesiona i això atura el joc, l’entrenador haurà de retirar del camp un jugador durant un minut quan s’hagi reprès el joc. Si no en designa cap, l’àrbitre farà sortir del camp el capità. Amb això volen evitar les lesions tramposes dels porters per perdre temps. Ara que ja s’ha superat la por d’introduir la tecnologia en l’arbitratge del futbol, no entenc per què, per evitar pèrdues de temps, no implanten el còmput de durada de joc real amb cronòmetres visibles per a tothom tal com està establert en el bàsquet i en altres esports. Potser sap greu perdre aquell crit desesperat dels aficionats quan s’està a punt d’un bon empat: “Àrbitre, xiula ja!”
Sessió: No iniciada
