L’esport no només es juga al terreny de joc. Aquesta és la idea a partir de la qual gira un relat que “No parla d’àrbitres ni de futbol, parla en general de l’esport, precisament que calen veus que denunciïn i demandin tota aquesta falta d’acompanyament i de suport psicològic que necessita l’esportista”.
En ‘El partit que no veus’, Estrada defensa que hi ha un partit invisible que es juga a la ment de qualsevol esportista. “Moltes vegades ens diuen que hem d’anar al gimnàs per treballar els bíceps o els quàdriceps, però ningú ens dona eines per saber com funciona el cervell”, afirma. L’exàrbitre, que va compaginar la seva carrera professional amb els estudis en l’àmbit de la Psicologia, ha buscat amb aquest llibre una manera de mostrar que l’esport va molt més enllà de la competició i que s’ha de començar a tractar des de la base, on el coneixement i la formació en l’aspecte emocional és clau per al desenvolupament dels joves. No només per part dels entrenadors, sinó també dels pares: “Els nens han de fer allò que els motivi. Si el que volen és ballar, doncs que s’apuntin i que ballin, si volen patinar, jugar bàsquet, a tenis, a petanca, el que vulguin, que els pares no pensin en les seves expectatives, sinó que pensin en les expectatives dels seus fills”. Recalca que l’esport base és ideal per aprendre a gaudir de l’activitat esportiva com a part de desenvolupament personal i social, molt vinculat en l’actualitat a les xarxes socials, les quals “Ens bombardegen amb missatges molt interessats” i que ens han de servir per establir un punt crític per saber diferenciar què hi veiem i la realitat que viu i té cadascú, pensa l’autor.
El llibre, que compta amb els pròlegs de Bojan Krkić i David Bueno, tanca cada capítol amb un QR en el qual podem trobar una experiència real d’esportistes professionals que han competit i han patit d’alguna manera aquest partit que no es veu.
