El secret professional dels periodistes no s’instaura com un privilegi dels informadors, sinó com una garantia de la societat a rebre informació. La polèmica sentència del Tribunal Suprem que condemna el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per filtrar informació confidencial que feia referència a González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, dedica un ampli apartat al secret professional dels periodistes. L’extensa referència al dret constitucional que empara els periodistes a no revelar les fonts informatives, es justifica perquè, en el judici, van ser cridats a declarar diversos periodistes que van publicar la notícia i es van negar a revelar qui els havia facilitat la informació. La sentència no només avala el dret dels periodistes a no revelar les fonts, sinó que fa una defensa aferrissada i ben documentada dels motius d’aquesta norma. “El nucli més incontrovertible del secret periodístic és la confidencialitat de les fonts. El dret s’estén a no revelar cap dada que directament o indirectament pugui donar pistes sobre la identitat de l’informador”, diu la sentència a la pàgina 112. El secret professional dels periodistes és un dret que contempla la Constitució espanyola i remet a una futura regulació que encara no s’ha produït, per la qual cosa aquest dret “opera directament” sense que se li puguin aplicar excepcions “com una vella norma de 1967 de cooperació obligada amb la Justícia, al servei del bé comú”. Ves per on el secret professional dels periodistes ha permès al Suprem condemnar García Ortiz. No és estrany que dediquin tants folis a lloar la prerrogativa que tenim els periodistes.
Sessió: No iniciada
