L’augment de les temperatures i la durada de les onades de calor, la pitjor qualitat de l’aire i la freqüència més gran d’episodis meteorològics extrems estan afectant tant les ocupacions a l’aire lliure com les activitats urbanes i interiors, en elevar la fatiga i el risc d’accidents i de problemes de salut vinculats a l’estrès tèrmic. Aquest canvi obliga a revisar supòsits bàsics de la prevenció, explica Xavier Baraza Sánchez, director dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), especialitzat en prevenció de riscos laborals (PRL).
“El canvi climàtic no és només un concepte científic o un debat polític; és una realitat quotidiana que entra als centres de treball, impacta en la salut de les persones i obliga a repensar què entenem per prevenció de riscos laborals”, assenyala Baraza.
Segons dades divulgades per l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA), almenys un terç dels treballadors europeus declara estar exposat a riscos relacionats amb el clima —com la calor extrema, els fenòmens meteorològics extrems o la mala qualitat de l’aire—, i un 31 % manifesta preocupació per l’impacte d’aquests riscos en la seva salut i la seva seguretat. Les repercussions es tradueixen en més costos sanitaris, deterioració de la qualitat de l’ocupació i pèrdues de productivitat.
A més, l’estrès tèrmic pot provocar esgotament, cops de calor i fins i tot la mort, segons adverteix un informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT), i a llarg termini els treballadors poden desenvolupar malalties cròniques greus i debilitants que afecten el sistema cardiovascular i respiratori, així com els ronyons.
La calor deixa de ser estacional i passa a ser un risc estructural
L’expert en PRL de la UOC explica que “les persones que treballen a l’aire lliure saben que la calor ja no és la mateixa: ara arriba abans, dura més i s’intensifica fins a alterar els ritmes, desgastar físicament i, fins i tot, posar en risc la vida. La contaminació atmosfèrica afecta conductors, repartidors i professionals de serveis essencials. I, en molts sectors, la disponibilitat d’aigua, la qualitat de l’aire o la irregularitat meteorològica condicionen l’organització de les tasques d’una manera que hauria sorprès qualsevol no fa pas tants anys”.
En efecte, segons l’OIT, la calor excessiva contribueix en 22,87 milions de lesions laborals a l’any i s’associa a 18.970 morts laborals anuals. Les altes temperatures creen una combinació de riscos que pot afectar un 70 % dels treballadors arreu del món.
El clima ja no és un apartat més en la prevenció de riscos laborals, sinó que altera el marc de referència en què s’avaluen l’exposició, la probabilitat i els danys. El que ahir era excepcional avui comença a ser freqüent; el que abans podia resoldre’s amb una instrucció puntual ara exigeix redissenyar processos, temps, espais i cultura organitzativa.
En matèria de riscos laborals, els models tradicionals que recolzaven en certa estabilitat climàtica han d’evolucionar cap al disseny de mesures, formació, control i correcció que deriven de canvis ràpids, extrems i imprevisibles. És a dir, els riscos ja no són estacionals, sinó estructurals. Aquesta nova situació obliga a revisar horaris, pauses, hidratació, accessos a ombra o climatització, criteris de càrrega física i, sobretot, la capacitat real d’aturar una tasca quan els llindars de seguretat se superen, sense penalitzacions encobertes. “En definitiva, treballem en un planeta amb condicions canviants, i la prevenció ha d’aprendre a dialogar amb aquesta nova realitat”, recomana Baraza.
De la reacció a l’anticipació
En paral·lel, els fenòmens meteorològics violents (inundacions, tempestes, incendis o onades de calor prolongades) hi afegeixen una altra capa: continuïtat operativa, evacuació, mobilitat i cadenes de subministrament. No n’hi ha prou amb tenir un pla d’emergències genèric; cal integrar escenaris climàtics plausibles, assajar decisions (parar, reubicar, teletreballar, limitar desplaçaments) i definir responsabilitats clares. La prevenció, en aquest context, ha d’evolucionar cap a una disciplina de l’anticipació.
Aquests riscos creixents també representen una oportunitat per repensar el model econòmic i laboral. Segons el professor de la UOC, les organitzacions que aposten per energies renovables, que redueixen la petjada de carboni o que incorporen principis d’economia circular no només contribueixen a frenar la deterioració ambiental: també tendeixen a crear entorns més segurs i saludables, i a impulsar innovació i ocupacions amb menys exposició.
En aquest sentit, la prevenció adquireix un paper específic, ja que actua com a pont entre la protecció immediata i la transformació a llarg termini. En termes pràctics, això implica deixar de “reaccionar” davant de riscos coneguts i començar a anticipar escenaris: incorporar variables ambientals en la planificació, interpretar dades rellevants i fomentar cultures organitzatives que tractin la salut com un valor estratègic, no com un cost inevitable.
En aquesta lògica, la prevenció del segle XXI es mesura per la seva capacitat d’integrar tres plans alhora. El primer, el pla físic: ajustos de temps, càrregues, espais, ventilació, protecció davant de la calor i la contaminació. El segon, el pla organitzatiu: protocols de decisió, continuïtat operativa, coordinació amb proveïdors i mobilitat. I el tercer, el pla psicosocial: comunicació clara en episodis extrems, gestió d’incertesa i prevenció de la sobrecàrrega derivada de treballar sota pressió en un entorn canviant.
Baraza remarca també el paper de la formació i del coneixement aplicat, amb la finalitat de dotar les empreses i els professionals d’eines amb les quals puguin navegar per un futur més incert. És, en el fons, un canvi de mentalitat: si el planeta canvia, el treball —i la manera de cuidar-lo— ha de canviar amb ell. Si la transició ecològica és justa, planificada i amb visió preventiva, pot generar ocupació de qualitat, impulsar tecnologies netes i reforçar la salut de les persones i del planeta. “Malgrat la gravetat del diagnòstic, el futur no està escrit”, conclou Baraza.
