El Barcelona va conquistar el cel amb una final somiada en la qual va humiliar al Reial Madrid (2-5) per a coronar-se ‘supercampió’ i sumar el seu primer títol en dos anys, amb un recital comandat per Yamal i Raphinha en la primera part, traduït en quatre gols, que va deixar sentenciat un partit boig malgrat que els culers van acabar amb deu per l’expulsió de Szczesny.
Amb les cartes previstes sobre el tapet del King Abdullah, el duel va començar de manera trepidant, amb els dos contendents disposats a enlluernar i a estar a l’altura de les expectatives de l’espectacle. En aquest ambient electritzant, el Barça va sortir amb vocació de dominar, amb la pressió alta i amb ànsia de pilota, i el seu rival, preparat per a volar a la contra.
Yamal no va titubejar a deixar clar que, en la seva primera final, tenia ganes de posar en escac l’hegemonia del Reial Madrid.
Als dos minuts, va donar el seu primer avís amb un tir des de la frontal que va refusar Courtois i, a continuació, va ser Raphinha el que va sumar un segon advertiment amb un cop de cap que de nou va forçar al meta belga a lluir-se.
Però la primera urpada precisa el donaria el Reial Madrid, amb un robatori de pilota de Vinícius a Casadó per a habilitar a Mbappé, que en la seva galopada amb Balde li va fer fallida amb una bicicleta i va creuar la pilota a Szczesny.
El gest se li va encongir al quadre blanc en veure a Mbappé com se li torçava un turmell, que va obligar minuts després al fet que l’atenguessin en la mateixa gespa per a embenar-l’hi. Va ser com un mal presagi que va canviar el destí del partit. I va ser Yamal el cridat a transformar-se en el depredador. D’una passada de Lewandowsky i valent-se de la distracció de Mendy, es va desfer de Tchouameni amb una amenaça, va acomodar la pilota a la seva esquerrana i la va col·locar amb suavitat al pal esquerre.
L’empat va deslligar al Barcelona, que va tancar a un Madrid cada vegada més apocat a causa de la desaparició de Bellingham, absent en tota la primera part. Ni tan sols l’entrada d’Araújo pel lesionat Iñigo Martínez va alterar el guió.
Al domini aclaparador es va agregar un penal discutit pels madridistes per un toc de Camavinga en una cama de Gavi en el qual l’àrbitre no va reparar, però el VAR li va fer rectificar. Al gol de Lewandowsky es va sumar el de Raphinha. Una passada mesurada de Koundé va posar al brasiler en vol per a cabotejar picat la pilota i aprofundir en la ferida del Reial Madrid.
I lluny de conformar-se, quan moria la primera part, una escapada de nou de l’extrem brasiler després de perdre el Madrid la pilota la va rubricar amb una passada a Balde, que va signar un increïble 1-4.
El calaix de les sorpreses va tornar a obrir-se res més tornar els jugadors del vestuari. Una volea de Rodrygo a l’esquadra va semblar ressuscitar al Madrid, però va ser un miratge. A la jugada següent, Raphinha va retratar de nou a un ofuscat Tchouameni per a posar la ‘maneta’.
Ancelotti va retocar la pissarra i va ficar a Valverde de lateral i a Asencio de central i l’invent va tenir efecte amb una contra del Reial Madrid que va desembocar en l’expulsió de Szczesny en derrocar fora de l’àrea a Mbappé prèvia revisió mèdica del VAR.
En la falta derivada, Rodrygo la va pegar amb ràbia a la pilota per a col·locar el 2-5 en el marcador amb el qual donar alguna cosa de picant a la final.
Els papers es van invertir. Amb el reinscrit Dani Olmo en el camp per Yamal, el Barça es va agotzonar i va cedir el control al seu rival, encara que amb la diferència que els culers van posar molt més llanço per a aguantar el resultat d’una nit màgica.
A base de motivació a la nit històrica i d’ordre defensiu, el Barcelona es va rearmar amb deu i malgrat els reemplaçaments, entre ells el de Vinícius, el Reial Madrid es va atabalar i va ser incapaç de perforar de nou la meta d’un Iñaki Peña que va treure a Mbappé l’últim cartutx del qual va disposar.
