La desinformació sempre ha estat present al nostre entorn, però l’accés generalitzat a la tecnologia i l’accelerada digitalització educativa han fet d’aquest complex fenomen quelcom encara més rellevant i urgent. Segons l’informe sobre Alfabetització Mediàtica en Espanya, de la Fundación Luca de Tena (2023), el 74% dels professors a Espanya perceben que els seus alumnes estan desinformats i un 67% assenyala que no s’ha invertit recursos a impartir alfabetització mediàtica a les aules, per a ensenyar als alumnes a tenir una actitud crítica enfront de la informació.
Les dades confirmen la gravetat de la situació i la necessitat de posar aquesta problemàtica sobre la taula: que els joves no tenen les eines suficients per analitzar la fiabilitat de la informació que es troben a internet. L’informe PISA “revela una capacitat insuficient entre els adolescents per reconèixer la fiabilitat d’una font, tot i que el 90% dels estudiants es veu capaç de distingir entre informació i opinió”. I segons l’Institut Nacional d’Estadística (2021), el 58,7% dels internautes ha trobat informació dubtosa a Internet.
D’aquests, el 51,7% va comprovar-ne la veracitat, mentre que el 48,3% no ho va fer. Sabem que els nostres infants, adolescents i joves es troben altament exposats a grans volums d’informació que pot ser de baixa qualitat o malintencionada. Això fa que emergeixin riscos de manipulació ideològica, desmotivació per l’aprenentatge, desafecció democràtica, polarització i problemes relacionats amb la salut física i/o mental.
A més a més, també sabem que la desinformació i els discursos d’odi impacten amb molta més rellevància a les comunitats més vulnerables, les quals disposen de menys eines i estratègies per protegir-se de la influència nociva d’aquestes informacions. L’exposició a grans volums d’informació, especialment d’infants, adolescents i joves, fa que els centres educatius i les entitats socioeducatives tinguin un paper determinant a l’hora d’aprendre a construir espais de confiança mediàtica als entorns digitals.
La desinformació, amplificada per la proliferació de les xarxes socials, ha incrementat la necessitat de desenvolupar habilitats d’alfabetització mediàtica i informacional (AMI). En aquest context, i amb l’avenç de la digitalització educativa, els centres educatius tenen un paper determinant per preparar les noves generacions a fi d’afrontar el repte urgent de desenvolupar habilitats de l’AMI a les aules per acompanyar a les noves generacions en el desenvolupament un pensament crític.
La Fundació Bofill i Verificat, amb la col·laboració d’altres entitats, organitzen la jornada: “No m’ho empasso! Construïm espais de confiança mediàtica”. Durant l’acte, que tindrà lloc el 25 d’octubre al Hub Social (c/ Girona, 34 interior), es debatrà i analitzarà l’estat de l’alfabetització mediàtica als centres educatius amb referents internacionals i locals. L’acte comptarà amb la participació d’Alex Mahadevan, director de Media Wise, Kari Kivinen, de l’EUIPO Observatory, així com de membres de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i especialistes en recerca sobre alfabetització mediàtica. La jornada està organitzada conjuntament amb Verificat, Escuela21, Junior Report, Catesco, El Til·ler i amb el suport de la Unió Europea – Next Generation EU.
