El 54% de les converses exclusivament entre infants als caus i esplais són en català. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi de Plataforma per la Llengua i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Així mateix, prop d’un 70% de totes les converses que tenen lloc en aquests espais, incloent monitors i infants, es produeixen en català, i un 30% en castellà. En el cas de converses entre infants o entre infants amb monitors o caps, el percentatge de català baixa al 64%, mentre que els monitors i caps fan servir el català en el 77% dels casos. L’estudi recull 3.954 converses en 22 caus i esplais amb 1.413 participants a través del mètode d’observació no participant.
Plataforma per la Llengua i el CNJC han presentat aquest dijous l’estudi ‘L’estat del català al cau i a l’esplai. Estudi sociolingüístic a l’associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària a Catalunya’, encarregat per la plataforma d’entitats juvenils.
Segons l’estudi, un 54% de les converses en què participen només infants, sense intervenció de caps o monitors, són en català. La resta es produeixen majoritàriament en castellà, mentre que una part molt residual es dona en altres llengües. En canvi, quan els infants s’adrecen als monitors o caps ho fan en català en un 73% de les converses.
En termes generals, prop d’un 70% de les converses en els caus i esplais es produeixen en català, i un 30% en castellà. En el cas dels infants el percentatge de català baixa al 64% en el total de converses en què intervenen (i puja al 35% de castellà), mentre que els monitors i caps fan servir el català en el 77% dels casos cap als infants i el 22% en el cas del castellà. A més, en un 80% de les converses entre monitors i caps es fa servir el català.
Eloi Planas, membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua, ha destacat que els infants canvien de llengua depenent de l’interlocutor que tenen al davant o el context. “Aquests canvis tenen patrons que es repeteixen com la introducció de paraules i frases en castellà en el moment de fer jocs”. Així mateix, ha afegit el canvi de llengua es produeix perquè un es dirigeix en castellà a la resta i produeix un canvi d’idioma en els seus interlocutors.
Pel que fa a la repercussió de la condició lingüística ambiental (CLA), en referència de la situació del català en una zona, Planas ha afirmat que s’observa una clara diferència en l’ús del català entre els caus i esplais de CLA baixa, per un costat, i els de CLA mitjana i alta, per l’altre. En els primers, la llengua de les converses quan hi participa algun infant no arriba, en cap cas, al 50% en català i quan les converses són entre infants només el 15,3% és en català.
Planas ha indicat que les noies utilitzen més el català que els nois, sobretot en les converses entre ells. De fet, ha destacat, en les converses no mixtes de nois, el català no és la llengua majoritària (49,6%), mentre que en el de les noies el percentatge és molt més elevat (60,9%).
Per la seva part, Maria Vilàs, comissària general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, ha reivindicat l’associacionisme educatiu com espai de resistència on caps i monitors i juguen un paper essencial. “És en la relació entre infants i joves on s’ha de posar el focus”.
Metodologia
Xavier Tenorio, responsable tècnic de l’estudi i cap de l’àrea d’estudis de Plataforma per la Llengua, ha explicat que l’estudi s’han efectuat en observacions a 22 caus i esplais i s’han recollit 3.954 converses en què hi ha intervingut 1.413 participants i s’han fet 138 registres de veu per a l’anàlisi qualitativa. Tenorio ha indicat que el mètode de l’estudi ha estat l’observació no participant, una metodologia que ja es va fer servir en els estudis sociolingüístics als patis fets per Plataforma per la Llengua i que ha estat desenvolupada pel Soziolinguistika Klusterra basc.
En una nota, han explicat que els observadors es van desplaçar on es feien les activitats dels caus i esplais i, sense interferir en aquestes, recollien informació tant de caràcter quantitatiu (el nombre de converses, la seva llengua i altra informació respecte dels interlocutors) com de caràcter qualitatiu. A més, els caus i esplais no sabien quina era la temàtica concreta de l’estudi, perquè el seu comportament lingüístic no es veiés afectat.
La selecció de la mostra de caus i esplais observats s’ha fet de manera aleatòria, però seguint una sèrie de criteris de representativitat territorial i del context lingüístic. A l’hora de fer la selecció de la mostra s’han tingut en compte dues variables: la mida del municipi i la condició lingüística ambiental de la secció censal on es troba el cau o esplai. Aquest darrer indicador es basa en les dades del coneixement del català del Cens de població i habitatges de l’any 2011 i mostra quina és la vitalitat del català en un territori determinat.