Els que van veure l’eclipsi solar en viu i en directe encara estan flotant en aquella alineació dels astres que ens va captivar també però en la distància als que no vam poder veure’l. Van ser uns minuts d’or, en que es va fer de nit i de dia en pocs segons. A mi em va recordar aquella escena de Lawrence d’Arabia en que el protagonista, un inoblidable i meravellós Peter 0’Toole, observa d’aprop com es consumeix el foc d’un llumí i ràpidament l’escena ens trasllada al desert on s’està ocultant el sol. La bellesa de la llum, i en el cas de la pel.lícula, amb el rerafons colpidor de la música de Maurice Jarre. La casualitat ha volgut que visquem aquest eclipsi pocs dies després de la mort de la cantant galesa Bonnie Tyler, que va popularitzar la cançó A Total Eclipse of the Heart. Gales ha dit adeu a Tyler amb tots els honors. Un eclipsi total de cor va atrapar fatalment un home que mirava l’eclipsi i va morir de forma sobtada. Carl Sagan deia que els eclipsis no són màgics, sinó que responen a la mecànica celeste i al fet que la geometria governa la llum i l’ombra. Res millor que la ment d’un científic per no perdre el nord i la humilitat. Als poetes els deixem l’art de mirar les estrelles mentre s’enfonsen en el fang.
Sessió: No iniciada
