L’altre dia mentre dinava amb el 324 posat de fons i enmig de tot el contingut dessubstanciat tan típic dels dies de Nadal em va fer parar l’orella una informació en què s’explicava que cada català llença de mitjana uns 20 quilos de roba a l’any. La notícia explicava que cada cop es llença més roba, fins i tot amb l’etiqueta i per estrenar. Això sí cada cop de més mala qualitat. Vivim en una societat absolutament consumista, una circumstància que s’evidencia i s’eleva al seu màxim exponent durant aquestes dates festives en què tot és dirigit a fer-nos gastar. L’exemple de la roba és molt clar. Comprar quantitat en sacrifici de la qualitat. Roba a preus molt assequibles en les grans cadenes que s’adapten o, més aviat, generen noves modes de temporada que deixen desfasat qualsevol cosa que puguis haver adquirit uns mesos abans. I pel que t’ha costat, directe cap al contenidor. Gairebé és roba d’un sol ús. També és cert que potser no cal tornar a l’altre extrem de portar els pantalons amb pedaços, les americanes amb colzeres i sorgir els mitjons amb un ou de fusta. Al final és necessari que les famílies gastin i que els diners circulin perquè l’economia flueixi, es generin més negocis i llocs de treball i, en definitiva, la maquinària continuï girant. En les societats occidentals i capitalistes com la nostra que hi hagi consum és bo per a tothom. Excepte per al planeta. Però això tant se val. Sembla.
Sessió: No iniciada
