Tot i ser referent en la lluita de les dones per la igualtat, Virginia Woolf no és feminista fanàtica. Miri que diu “L’error més gruixut que pot cometre qualsevol persona que es proposi escriure és pensar en el seu sexe”. La frase, aplicable a qui pretengui pintar, compondre o filmar, obria el debat sobre si existia una forma peculiar de crear inherent a la condició femenina. Dues exposicions recentment inaugurades a Lleida, Dona i Terra (Espai Cavallers) i Art, Dones & Visualització (Galeria Indecor), evidencien que el debat encara perdura. Com també que subsisteix la necessitat de visualitzar les dones artistes. Cal?..
Nombrosos estudis de les darreres dècades, han rescatat de l’oblit l’absència de les dones dins la història de l’art. I, a poc que estiguem atentes a les darreres creacions pictòriques, literàries, cinematogràfiques… la seva presència, ara com ara, és aclaparadora. ¿A què respon aquesta insistència en exhibir monogràfics sobre les seves obres, obviant que ja no estan marginades? ¿A que les dones estem de moda i el que creem ven? De ser així, ull viu perquè les modes acaben avorrint. Acceptar que la normalització de les creacions femenines és un fet, ajudaria a no cansar el personal a l’hora de fruir dels seus treballs. Com també l’acceptar, i torno a Virginia Woolf, que no hi ha un art femení o masculí. Una obra d’art, una novel·la, és bona o no ho és. El sexe, o sent més precisa, el gènere, no hi te res a veure…
Dit el que he dit (quan una es posa estupenda no es talla), un petit tast d’ambdues exposicions. No deixa de ser irònic que Dona i terra, s’exposi en un espai que te per nom Cavallers. Ironies a banda, la mostra se’n surt prou bé en voler visualitzar la relació entre l’art, la feminitat i la natura, a través de diverses disciplines. L’obra d’artistes consolidades com Sonia Alins, Elsa Garate o Lily Brick, n’és garantia. I la idea de convidar, de la mà d’aquestes, a artistes menys conegudes, afavoreix el seu reconeixement. Em quedo amb la força de les mirades dels retrats d’Elsa Garate, l’expressivitat del color en Lita Cabellut i em sorprèn la incursió en l’escultura de Sonia Alins. Quant a la 2ª edició de la mostra Art, Dones & Visualització que presenta Indecor, segueix la línia de la primera: fer visibles les dones artistes amb aportacions fermes que alternen amb les emergents. ¿Per a quan el canvi de xip?
